Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Les protagonistes d’El palacio de hielo (Trotalibros, amb traducció al castellà de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo), de l’escriptor noruec Tarjei Vesaas (1897-1970), són Siss i Unn, dues nenes d’onze anys que són companyes d’escola. Són molt diferent entre elles, però senten curiositat mútua i decideixen conèixer-se millor. A l’endemà de trobar-se, Unn visita un palau format de gel en una zona del bosc, i ja no se sap més d’ella. Llavors, Siss emprèn la recerca de la seva amiga, i també la seva pròpia, sortejant les paraules impronunciables, els secrets i el fred.
El misteri de la seva amistat es focalitza en els ulls i pensaments de Siss i en l’enigma que suposa Unn. Es podria dir que Siss és la líder de la seva classe a l’escola, mentre que Unn és tímida i li costa relacionar-se. És així que sorgeix la unió i l’interès mutu. El poder de la història recau en els sentiments entre les dues amigues que acaben de conèixer-se i en els diàlegs que mantenen al principi. A més de la recerca i l’amistat entre totes dues, també sorgeixen altres enigmes, com la família d’Unn. Tot i que no és un tema que Vesaas desenvolupi gaire, es tracta d’una peça imprescindible en el caràcter i, potser, en l’esdevenir de la història de la nena.
Un altre tema de molta importància a El palacio de hielo és la por en les seves diverses formes: por a perdre una amiga, a la nit, a la foscor, als silencis i a desvetllar els secrets. Tot això simbolitza la por que Siss, en concret, sent al desconegut. La seva relació amb Unn està carregada de secrets, de paraules no dites que no es poden pronunciar i que són una càrrega pesada de portar. D’aquesta manera Vesaas explora la construcció de les relacions humanes i el seu desenvolupament.
El palau de gel, mentrestant, s’erigeix majestuós fins que l’arribada de la neu o les inundacions l’ensorrin. Els deliris, el misteri, els secrets i el pudor configuren un ambient en el qual la ment infantil construeix el seu propi territori infranquejable per evitar danys. El lector descobrirà que, entre les branques de bosc i les parets del palau, hi ha un misteri molt més gran de l’imaginat. Certa foscor que ataca el valor de les promeses. «La infància és el més oposat i llunyà a la mort que existeix», diu Jan Arimany, l’editor de Trotalibros, en la nota final d’aquesta novel·la. Quan el gel es fon tot queda a la intempèrie, i potser llavors és quan fa més fred.
