Hisao Suzuki, el fotògraf que capta l’ànima dels edificis

El Museu de la Garrotxa exposa una selecció d’imatges d’arquitectura contemporània del fons que el fotògraf japonès va donar a la Fundació RCR Bunkia
Museo Soulages Hisao Suzuki
Museu Soulages, obra dels arquitectes RCR / Fotos de Hisao Suzuki.

Manel Haro / @manelhc


El Museu de la Garrotxa exposa l’obra del fotògraf japonès Hisao Suzuki (Yamagata, 1957), guanyador recentment de la Creu de Sant Jordi, molt conegut en l’àmbit de l’arquitectura per haver fotografiat edificis de grans arquitectes internacionals, com els RCR, despatx d’Olot amb qui Suzuki té una estreta relació. És, a més, col·laborador habitual de la revista El Croquis, una de les publicacions d’arquitectura de referència.

La fotografia és una disciplina important per captar l’essència d’un edifici, per fixar allò que el projecte vol transmetre. És per això que abans de fotografiar-lo, cal entendre’l i això requereix parlar amb els seus arquitectes, programar diverses visites a l’emplaçament on s’aixeca la construcció, a hores diverses per veure com hi incideix la llum, i trobar l’angle adequat per començar a disparar la càmera.

L’exposició Les ombres i la llum mostra vint-i-quatre de les obres que va fotografiar Suzuki, acompanyades totes elles dels seus arquitectes. Són imatges en blanc i negre que representen només una petita part de tot el fons -de 46.000 fotografies- que Suzuki va donar a la Fundació RCR Bunkia, entitat creada el 2013 pel despatx d’Olot amb l’objectiu d’estimular socialment la valoració per l’arquitectura i el paisatge, així com les arts i la cultura en general. Aquest és considerat l’arxiu fotogràfic d’arquitectura contemporània més important del món.

 

hisao suzuki

 

Entre les fotografies exposades hi ha el Palau Sant Jordi en fase de construcció, el 1990, obra del japonès Arata Isozaki, guanyador del Premi Pritzker 2019, el considerat Nobel de l’arquitectura que també va guardonar, el 2017, RCR Arquitectes, liderat per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, el primer despatx català en aconseguir aquesta distinció i el segon espanyol, després de Rafael Moneo. A l’exposició es pot veure obra de les dues firmes, el Museu Soulages, a Rodez, dels RCR i el Museu Nacional d’Art Romà, a Mèrida, de Moneo.

No és casual que sigui la del Palau Sant Jordi la imatge que obre l’exposició, ja que aquest va ser el primer encàrrec en l’àmbit de l’arquitectura que va rebre Suzuki, qui pocs anys abans s’havia instal·lat a Barcelona. La seva fascinació per fotografiar edificis, però, va començar una mica abans, el 1978, quan va veure una exposició de fotografies sobre Antoni Gaudí a Yokohama.

 

hisao suzuki palau sant jordi

 

Llavors, va fixar la seva mirada a la capital catalana: «vaig arribar a Barcelona el mes d’agost de 1985, amb la motxilla i la meva càmera petita de fotografiar a la mà. Havia estat preparant aquest viatge durant ben bé tres anys, pensant i imaginant com serien els meus dies a Barcelona. Un llarg somni que sabia que acabaria canviant la meva vida», llegim a l’exposició.

De fet, aquesta mostra és, en part, un homenatge a la importància que Barcelona ha tingut en la seva carrera, i de la capital catalana trobem fotografiades obres -a banda del Palau Sant Jordi- com la Torre Agbar de Jean Nouvel, l’edifici Fòrum Diagonal Mar d’Herzog & de Meuron i el Mercat de Santa Caterina d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. També hi ha obres repartides pel món Francisco Javier Sáenz de Oiza, Tadao Ando, Zaha Hadid, Frank Gehry, Carme Pinós, Toyo Ito i Eduardo Souto de Moura, entre d’altres. L’exposició es podrà visitar fins al 15 d’agost.

Categories
ArquitecturaARTExposicions
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES