Calixto Bieito porta l'òpera de Händel a extrems de banalitat, però destaquen la direcció musical de William Christie i la interpretació de Xavier Sabata.
El pianista va interpretar Beethoven al Palau de la Música amb el seu virtuosisme, però amb massa excessos i velocitat que van embrutar algunes seccions.
El director i la London Symphony Orchestra van transitar al Liceu entre el món postromàntic de Strauss i l’actitud exploradora i avantguardista de Ravel.
Josep Pons va dirigir un concert al Liceu sense estímuls en què la veu d'Asmik Grigorian va ser el millor de la nit.
Èxit de l'òpera de Dvořák al teatre de la Rambla gràcies als cantants i a la bona direcció musical de Josep Pons.
El britànic va fer una molt bona direcció al Palau de la Música les 'Cantates' de Bach amb The Constellation Choir & Orchestra.
El clavecinista nord-americà va fer una lectura vigorosa i farcida de proesa tècnica de 'L'art de la fuga' de Bach.
Calixto Bieito porta l'òpera de Händel a extrems de banalitat, però destaquen la direcció musical de William Christie i la interpretació de Xavier Sabata.
El pianista va interpretar Beethoven al Palau de la Música amb el seu virtuosisme, però amb massa excessos i velocitat que van embrutar algunes seccions.
René Jacobs va dirigir al Palau de la Música un 'Tamerlano' que va sonar massa rutinari amb la Freiburger Barockorchester.
El director i la London Symphony Orchestra van transitar al Liceu entre el món postromàntic de Strauss i l’actitud exploradora i avantguardista de Ravel.
L'òpera de Bellini arriba al Liceu amb una direcció musical exagerada i una direcció escènica que hauria funcionat millor en versió de concert.