• Terry Gilliam fa un espectacular ‘Benvenuto Cellini’ al Liceu

    El director britànic, que va formar part dels Monty Python, presenta una versió agosarada i brillant de l'òpera de Berlioz.
  • Una visió crítica sobre la indústria de Hollywood

    Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Aquests dies es representa al Teatre Borràs de Barcelona l’obra de David Mamet Una altra pel·lícula (Speed-The-Plow), dirigida per Julio Manrique. Un “Mamet en estat pur” segons el director i actor, que ofereix, sota la trama que protagonitzen dos ambiciosos productors de cinema d’acció del més tòpic i adotzenat, una dura reflexió crítica que planteja les contradiccions de la indústria de Hollywood i, per extensió, del capitalisme. Dramaturg, guionista i director, David Mamet és una figura consagrada, i les seves obres, guions i adaptacions cinematogràfiques gaudeixen d’un prestigi internacional inqüestionable. Tota la seva extensa.
  • Un ‘Othelo’ que faria riure al mateix Shakespeare

    Gabriel Chamé adapta i dirigeix a La Villarroel aquest clàssic en una versió agosarada, divertida i intel·ligent.
  • Bilbao segueix reivindicant Verdi amb ‘Don Carlos’

    Les funcions de l'ABAO són de molt bon nivell amb un pressupost reduït, mèrit doble.
  • Un viatge familiar cap al dolor i l’autodestrucció

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Després del seu èxit a Madrid tenim la sort de poder assistir al Teatre Romea a aquest llarg viatge familiar cap al dolor i l’autodestrucció. O’Neill va acabar el text el 1941, el va dedicar a la seva esposa i va reflectir en aquesta història la seva pròpia vida familiar, dramàtica i complicada. La lucidesa i la comprensió cap als seus dimonis familiars no van ser suficients com perquè l’autor aconseguís algun tipus de felicitat duradora, malgrat el seu èxit; els seus propis fills homes van acabar autodestruint-se amb l’excepció d’Oona, que va.
  • Una lliçó sobre la vida al Teatre Goya

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El Goya ens torna a portar a Barcelona la gran Concha Velasco amb un d’aquells textos que semblen escrits expressament per a ella i que fins i tot semblen al·ludir a aspectes de la seva vida personal. Però l’autor d’Olivia y Eugenio és l’escriptor d’origen peruà Herbert Morote i l’obra s’ha vingut representant amb gran èxit a diferents ciutats americanes des de 2009. És gairebé un monòleg encara que dos actors amb síndrome de Down s’alternen en el paper, complementari però imprescindible, d’aquest fill diferent, que dóna sentit a la vida d’una mare.
  • Reivindicació de la memòria històrica femenina al TNC

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal El TNC ha inaugurat la temporada amb l’estrena de Només són dones, un espectacle que uneix text, dansa i música per reivindicar la memòria històrica, per recordar i rescatar de l’oblit el sofriment de milers de dones durant la Guerra Civil i la repressió franquista. Amb Només són dones, l’escriptora i dramaturga Carmen Domingo i la directora teatral Carme Portaceli duen a terme un brutal exercici de reflexió sobre la violència i la repressió franquista contra les dones, les grans oblidades de la història. Als centres penitenciaris franquistes hi anaven a parar dones amb.
  • Ricardo Darín i Érica Rivas, un difícil matrimoni al Teatre Tívoli

    'Escenas de la vida conyugal' és una nova versió de l'obra d'Ingmar Bergman.
  • Autoretrat d’un jove capitalista espanyol

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Alberto San Juan ha aterrat, per pocs dies, al Teatre Goya de Barcelona amb un monòleg que ha escrit, que dirigeix ​​i interpreta i que porta de gira per Espanya. Autorretrato de un joven capitalista español es va estrenar a Madrid, al Teatro Alfil, per passar després pel Teatro del Barrio, un espai propi gestionat en forma de cooperativa. Explica l’actor que es trobava sense feina i volia fer alguna cosa diferent. Sant Joan és un actor tot terreny que ha demostrat la seva força actoral al cinema però també i sobretot en.