Pol Avinyó. Bilbao / @polavinyo
La 64 temporada de l’ABAO s’ha inaugurat amb un doble repte: s’ha muntat l’òpera més difícil de Verdi i alhora s’enceta la recta final del Tutto Verdi, aquesta gran aventura que van començar la temporada 2006/07 i que si tot va bé i així ho sembla s’acabarà la 2020/21 havent interpretant tots els títols del compositor de Busseto. Don Carlos va ser un encàrrec de l’Òpera de París, per a l’Exposició Universal de 1867. Verdi, que mai va dominar prou bé la llengua de Victor Hugo, el va acceptar i va crear la seva obra més complexa. Ens trobem davant d’una partitura de més de quatre hores que conté sis personatges principals molt ben definits. L’argument es basa en l’obra Don Carlos de Friederich Schiller que critica durament una etapa molt convulsa de la història d’Espanya, el regnat de Felip II.
En el rol protagonista està el tenor albanès Giuseppe Gipali, que té un timbre de veu preciós, al més pur estil italià. La seva veu en canvi no té el volum suficient per a un teatre com l’Euskalduna de més de dues mil localitats. El gran esforç que requereix el rol el va suplir amb eficiència i bon gust. Mª Jose Siri és una soprano que en l’actualitat està tenint una gran projecció, sobretot en rols verdians, i així ho va demostrar amb una veu adequada per a l’Elisabet de Valois, tot i que amb una poc treballada presentació escènica, més propera a la punyent Abigaille de Nabucco que a l’elegant muller de Felip II.
El gran triomfador de la nit, que va arrencar sonades ovacions en les seves àries i sobretot al final de la funció, va ser Juan Jesús Rodríguez. Ja és un fet que tenim davant nostre un dels millors barítons verdians de l’actualitat. L’únic rol d’aquesta òpera que té dues àries ben marcades és el de la princesa d’Eboli de la que es va fer càrrec Daniela Barcellona, qui no es va trobar gaire còmoda amb les coloratures de la primera, però va brillar en la segona al final del quart acte. Per al rol de Felip II cal una veu madura i amb autoritat, i Orlin Anastassov encara és un pèl jove per aquest paper, li manquen les dues condicions. És un cantant intel·ligent capaç de defensar el rol amb dignitat, sabent-se moure molt bé per l’escenari; tota l’autoritat vocal que no tenia la va guanyar amb la seva presència escènica. L’últim personatge principal és el gran inquisidor, i va ser una grata sorpresa la presentació del baix finlandès Mika Kares amb una veu adequadíssima al rol fent gala de les seves notes greus al difícil duo de l’acte quart amb Felip II.
En els rols secundaris cal destacar primer de tot Ana Nebot fent de patge, amb la millor caracterització possible. Imponent Ugo Rabec com un frare i Giorgi Meladze amb una veu molt important fent-se sentir com herald reial. El ballet “La peregrina” és va interpretar sencer amb els seus quinze minuts de música instrumental, i va tenir una coreografia barroca que va funcionar amb una senzillesa elegant. Qui va lligar tot aquest entramat de veus va ser el mestre italià Massimo Zanetti que en alguns moments va estar força inspirat però en altres no va cuidar suficientment als cantants, tapant la veu del tenor Gipali en diverses ocasions. Va mantenir el pols en tota l’obra de forma marmòria i es va permetre el luxe de fer algun tall a la partitura. L’únic a destacar son els primers vuit minuts de música del cor de llenyataires.
La producció signada pel gran Giancarlo del Monaco, que ja era coneguda a Bilbao, és elegant i sòbria. Cal destacar la gran feina de Sarah Schinasi que es va fer càrrec de la direcció dels cantants fent-los treballar amb elegància i creant unes situacions que ajuden a entendre millor l’argument de l’obra. Muntar aquest títol no és gens fàcil, cal treure’s el barret per la feina ben feta, i ABAO ho ha aconseguit. Les funcions aconsegueixen cotes de molt bon nivell amb un pressupost reduït, mèrit doble.
__________
Don Carlos / Giuseppe Verdi / Palacio Euskalduna de Bilbao / Orquestra simfònica de Bilbao / Cor de l’òpera de Bilbao / Director musical: Massimo Zanetti / Direcció del cor: Boris Dujin / Intèrprets: Giuseppe Gipali, MªJose Siri, Juan Jesús Rodríguez, Daniela Barcellona, Orlin Anastassov, Mika Kares, Ana nebot, Ugo Rabec, Eduardo Itulbe, Irantzu Bartolomé i Giorgi Meladze / Direcció d’escena: Giancarlo del Monaco i Sarah Schinasi / Malandain Ballet Biarritz
