Júlia Costa / @liujatasco
La Villarroel, en el seu interessant cicle Off, ofereix aquest Othelo alternatiu i desenfadat. Les tragèdies poden esdevenir hilarants quan arriben a l’excés però la gran literatura les fa creïbles llevat de quan ens les expliquen de forma maldestra i es converteixen en dramons o quan, com en aquest cas, topen amb actors i directors irreverents que ens en mostren els rerefons i converteixen els grans personatges en excel·lents pallassos de fira. L’excepcionalitat d’aquest Othelo rau en cercar la comicitat d’aquesta coneguda tragèdia, al capdavall un cas de violència domèstica emmarcat en una època en la qual l’honor marital i la violència militar eren valors indefugibles. Cerca la comicitat, això sí, sense trair l’essència de la història. Algunes coses no han canviat en excés quan la violència contra les dones continua sent tant habitual.
Gabriel Chamé, un home de teatre argentí que ha alternat la tasca de director, actor i pedagog, aconsegueix que tragèdia i comèdia s’uneixin en una posada en escena minimalista, en la qual quatre actors incansables ens expliquin els fets sense oblidar-ne l’autor ni allunyar-se en excés del text original. La paròdia quan com en aquest cas és brillant i intel·ligent, esdevé homenatge. Enmig d’un ritme vertiginós en el qual alguns actors han d’assumir un bon nombre de personatges, aspecte sobre el qual ironitzen, podem seguir el fil narratiu i els rerefons de la intriga perversa d’aquest Iago malèvol però genial, divertit però inquietant, que aconseguirà provocar la tragèdia col·lectiva fins al seu sagnant desenllaç.
Othelo és aquí un home primari i d’intel·ligència limitada, qui, no obstant, ens ofereix impagables reflexions sobre els seus dubtes. Desdèmona continua sent l’enamorada incondicional i alegre, generosa i poc prudent, incapaç d’imaginar aquest mal que sura en l’ambient més proper. Aquí la seva innocència esdevé sovint ximpleria i frivolitat divertida. Hi ha picades d’ullet molt argentines en aquest espectacle que evidencia un treball de grup entregat i generós. Els aspectes de la tragèdia que la fan universal se’ns fan properes enmig de la rialla: gelosia absurda, racisme, rancor, enveja. Othelo és en el fons un acomplexat i un fatxenda arribista conscient de la prevenció que desvetlla, d’aquí ve la seva inseguretat que el fa dubtar ben aviat de la seva inexplicable sort amorosa.
No és la primera vegada que Chamé, qui ha fet carrera europea amb èxit, s’acosta als clàssics de forma diferent i agosarada. L’escenari esdevé un petit circ sorollós, els personatges no s’estalvien bromes grolleres o acudits brillants, utilitzen les habilitats del clown i es mouen de forma gairebé delirant sense respir. Ens ofereixen ells mateixos els primers plans dels dos protagonistes, sobretot d’aquest Iago còmicament pervers, a través d’una tècnica ben casolana. Fins i tot la tirallonga final de l’actor que fa el paper d’Othelo, a l’hora de les salutacions i el comiat, forma part del conjunt i compta amb aspectes còmics afegits, relacionats amb la necessitat de promocionar l’obra a través del boca-orella.
Tan sols hi ha, de moment, sis ocasions més de presenciar aquest festival irreverent i divertit, inclassificable. Potser li sobren minuts i en alguns moments hi ha un excés de grolleria gestual i verbal una mica gratuïta però el conjunt ens acosta a l’essència del teatre, a la seva universalitat i possibilitats diverses. Un retrat de Shakespeare a l’escenari, interpel·lat de tant en tant, fa pensar que potser el mateix autor original intuïa les possibilitats còmiques de les seves tragèdies i hauria xalat contemplant una versió tan irònica, esquitxada de gags inesperats, gens realista, casolana i poc solemne però en la qual hi retrobem els grans temes de sempre, ambició, amor, enveja, violència, amistat, fidelitat i, sobretot, aquesta gelosia destructora que ha fet del seu protagonista un paradigma universal tot i que en aquest cas la seva grandesa esdevingui ridícula i perillosa.
________
Othelo / Teatre La Villarroel (C/ Villarroel, 87) / Direcció i adaptació de Gabriel Chamé / Basat en el text de William Shakespeare / 100 minuts / Fins el 12 de novembre
