Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qui hagi llegit Chump Change, de Dan Fante, recordarà el tortuós viatge de Bruno Dante -un tipus amb tendències suïcides, inquietants inclinacions sexuals, caràcter agressiu i addicció al alcohol- per acomiadar-se del seu pare moribund, l’escriptor Jonathan Dante -transsumpte de John Fante, autor de La germandat del raïm, entre altres novel·les, i pare de Dan Fante- que se’ns presentava gairebé com unes despulles al llit d’un hospital, ja sense cames i consumit per la diabetis. Aquell Chump Change era una mena de carta al pare, un homenatge que Dan Fante volia retre al.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qui hagi llegit Chump Change, de Dan Fante, recordarà el tortuós viatge de Bruno Dante -un tipus amb tendències suïcides, inquietants inclinacions sexuals, caràcter agressiu i addicció al alcohol- per acomiadar-se del seu pare moribund, l’escriptor Jonathan Dante -transsumpte de John Fante, autor de La germandat del raïm, entre altres novel·les, i pare de Dan Fante- que se’ns presentava gairebé com unes despulles al llit d’un hospital, ja sense cames i consumit per la diabetis. Aquell Chump Change era una mena de carta al pare, un homenatge que Dan Fante volia retre al.
Amb ‘Chump Change’ l’autor ret homenatge al seu progenitor, un escriptor oblidat en vida i preuat després de la seva mort.