Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Nazario Luque ha estat un remarcable artista plàstic, que es va moure com peix a l’aigua per la Barcelona dels setanta, de fet per una part d’aquella Barcelona, la més marginal i alliberada, enmig de la droga, el sexe i una determinada visió de l’anarquisme, una ideologia que es pot interpretar de forma polièdrica i contradictòria. Els setanta barcelonins van tenir una continuació en la moguda madrilenya. Una de les moltes produccions cultural d’aquells anys irrepetibles i entusiastes, tot i que amb les seves ombres, van ser els còmics i un dels autors.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc En els darrers mesos tant la premsa italiana com la internacional està parant especial atenció a la decadència de Roma, una de les capitals europees de l’art, la moda, la gastronomia i la història que, no obstant això, fa temps que està sumida en la brutícia, la mala gestió de la seva xarxa de transport, la precarietat i el desencant. Roma ja no és Roma o almenys no s’assembla a aquella ciutat de cinema i somni d’abans. Precisament el cinema i la literatura italians porten uns quants anys posant també el focus en aquest.