Bernhard Schlink: «Si en la vida no hi ha conflicte, la literatura resulta menys divertida»

L'autor conegut pel seu llibre 'El lector' presenta 'Mujer bajando una escalera', novel·la sobre l'amor i la moral
Fotografia de Maria Teresa Slanzi (Anagrama)

Manel Haro / @manelhc


L’escriptor alemany Bernhard Schlink (Bielefeld, 1944) és conegut per la seva novel·la El lector, que Stephen Daldry va portar al cinema amb Kate Winslet i Ralph Fiennes com a parella protagonista. L’actriu, de fet, va guanyar el seu únic Oscar amb aquest paper, el de la Hannah Schmitz, una dona alemanya que va tenir un idil·li amb un jovenet en temps de Hitler. Després d’anys sense contacte, ell se la torna a trobar, però aquesta vegada en un judici, on ella és acusada de crims de guerra i de ser la responsable de la mort de diverses persones en un camp de concentració nazi.

Schlink és un home que imposa presència. Alt com un sant Pau i prim, el seu gest és seriós i els seus ulls escruten el seu entorn darrere d’unes ulleres de muntura prima i discreta. Arriba a Barcelona per a presentar la seva darrera novel·la, Mujer bajando una escalera, enfundat en un impecable vestit gris que li atorga un aire de solemnitat. A primera vista fa cara de pocs amics, però quan comença a xerrar amb el periodista Miquel Molina, qui el presenta davant d’un centenar de lectors, el seu gest canvia. Es mostra seriós quan escolta les preguntes que li fa Molina, i agradable, proper i interessat quan respon. Ell és de professió jurista i se li nota en el caràcter. Gairebé diria que escolta com un jurista i respon com un escriptor, encara que ell defensi que no és dues persones: “em considero jurista i escriptor, m’agrada ser jurista perquè m’interessa molt la justícia, però em sento enormement feliç quan escric. No separo la meva vida segons si estic escrivint o exercint com a jurista, sóc una persona tot el dia, puc estar impartint una conferència sobre dret policial quan, de sobte, se m’acut una idea per a una novel·la que haig d’anotar”.

Tot i que El lector sigui el títol bandera de la seva obra literària, el cert és que Schlink és autor de diverses novel·les, la darrera de les quals és Mujer bajando una escalera, que ha publicat en castellà Anagrama, amb traducció de Txaro Santoro. En ella, un vell advocat es retroba amb un quadre que en el passat va protagonitzar un episodi determinant de la seva vida. La pintura mostra una dona nua baixant una escala, una imatge plena de sensualitat que va ser el centre del cas en el qual va treballar temps enrere i on estava implicat l’artista, el propietari de l’obra i la dona que hi apareix. Tot plegat, una història triangular de la qual no va ser només mer testimoni. “Tenia molt clar que volia escriure una novel·la sobre la desaparició d’un quadre però no tenia clar quin, fins que a Sydney em vaig trobar en una exposició el quadre de Gerhard Richter Ema (Nu en una escala), que estava en préstec del Museu Ludwig de Colònia, on ja l’havia vist als anys vuitanta”, explica Schlink. L’autor expressa en el llibre mateix que el quadre només el va inspirar, que no es tracta de cap fantasia sobre la vida de Richter.

A Mujer bajando una escalera tres homes lluiten per una obra d’art, però aquesta lluita “és en realitat una lluita per la dona que hi ha representada, el quadre no és més que l’objecte a través del qual tres homes es creen una imatge d’aquesta dona; ells volen tenir la pintura perquè volen disposar de la dona, mentre ella vol alliberar-se de la seva situació d’objecte atrapat”. L’autor diu que el protagonista té una vida petita, té èxit en la seva professió, però no es compromet amb altres persones, sap que alguna cosa va malament en la seva vida, però no té clar què és. Hi ha quelcom que desitja i no hi pot renunciar. Amb la segona trobada amb la dona del quadre, rep la possibilitat de convertir aquest desig, aquesta nostàlgia, en un cert tipus de plenitud. Per aquesta raó, la seva vida fa un gir important: “ens podem apartar dels amors impossibles, però és cert que els amors no realitzats poden acompanyar-nos durant molts anys al llarg de la nostra vida”.

El protagonista té, doncs, una segona oportunitat després de no haver actuat de la manera més encertada en el passat: “sempre m’ha preocupat el tema dels errors del passat, però no hem de pensar que en el passat hem comés grans errors, sinó que hem tingut diverses vides per escollir i ens hem quedat amb una, amb les seves coses bones i amb les dolentes. El passat persegueix al protagonista, però no perquè hagués comés un error anys enrere, sinó perquè en aquell moment no donava per a més, per això la segona trobada amb la dona és un regal per a ell”, exposa l’autor, qui confessa que li encantaria que algun director de cinema s’interessés pel seu llibre, tal com va passar amb El lector, tenint en compte que “un escriptor no pot pretendre que una adaptació cinematogràfica sigui una representació literal del llibre, sinó que el llibre ha de servir d’inspiració, s’han de fer canvis argumentals abans de passar-lo a la gran pantalla”.

Schlink reconeix la seva passió per llegir tot i que no té clar si ha estat influït per altres autors: “la literatura inspira, però la vida inspira més, si en la teva vida no hi ha conflicte, la literatura no resulta tan divertida”. Tot i així, l’autor alemany confessa que els dos escriptors que més li agraden són Gottfried Keller (Zurich, 1819-1890) i Theodor Fontane (Neuruppin, 1819 – Berlín, 1898), dos noms que en les seves obres han donat rellevància a la figura femenina, tal com succeeix en l’obra de Bernhard Schlink, segons li fa notar Molina, a la qual cosa ell respon: “no ho havia pensat, però potser sí que m’interessa parlar de dones en els meus llibres, tal com passa amb els meus autors preferits, Keller i Fontane”.

Schlink no creu en una literatura europea: “puc llegir una novel·la russa o alemanya que em sigui totalment aliena i, en canvi, una novel·la americana o coreana que em resulti molt propera, així que més que una literatura europea, existeix bona literatura i mala literatura”. L’autor sí creu, en canvi, en Europa: “em preocupa el que està passant al Regne Unit amb el Brexit, però em preocupa encara molt més el creixement dels populismes d’extrema dreta a Alemanya, França, Finlàndia i altres països d’Europa, un fet que també succeeix en altres estats del món, com Estats Units mateix, on un home com Donald Trump pot convertir-se en president”. Schlink avisa que Hilary Clinton no ho tindrà fàcil per arribar a la Casa Blanca, senyala que molts seguidors del demòcrata Bernie Sanders donaran suport ara a Trump, però desitja que sigui Clinton qui governi.

Categories
ENTREVISTESEscriptorsLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES