Joan-Elies Adell (Vinaròs, 1968) és poeta i assagista. Ha publicat diversos llibres de poemes com La matèria del temps (El Mèdol, 1994), Oceà immòbil (Izar, 1995), A curt termini (Eliseu Climent, 1997), Un mateix cel (7 i Mig, 2000), Encara una olor (Bromera, 2003), La degradació natural dels objectes (Proa, 2004), Pistes falses (La Garúa, 2006), Si no et tinc (Pagès, 2013) i Escandall (Meteora, 2014). Diu que la seva poesia parla del “passat recent, d’alguna cosa que t’ha provocat dolor i necessites pensar-la, verbalitzar-la i, d’alguna manera, curar-la”. Explica que necessita tenir molt clar el fet sobre el qual vol escriure i, per a posar-se a treballar, li cal.
Joan-Elies Adell (Vinaròs, 1968) és poeta i assagista. Ha publicat diversos llibres de poemes com La matèria del temps (El Mèdol, 1994), Oceà immòbil (Izar, 1995), A curt termini (Eliseu Climent, 1997), Un mateix cel (7 i Mig, 2000), Encara una olor (Bromera, 2003), La degradació natural dels objectes (Proa, 2004), Pistes falses (La Garúa, 2006), Si no et tinc (Pagès, 2013) i Escandall (Meteora, 2014). Diu que la seva poesia parla del “passat recent, d’alguna cosa que t’ha provocat dolor i necessites pensar-la, verbalitzar-la i, d’alguna manera, curar-la”. Explica que necessita tenir molt clar el fet sobre el qual vol escriure i, per a posar-se a treballar, li cal.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qui més, qui menys tots els éssers humans tard o d’hora acabem aturant-nos per a mirar la nostra vida o la dels que ens envolten, per a intentar agafar distància de nosaltres mateixos, de la nostra història, i reflexionar per quins camins estem transitant. És llavors quan ens adonem que la vida és tan de debò com ho és la mort. En aquest sentit, ser poeta mai serà una feina fàcil, perquè el poeta pren consciència de sí mateix de forma constant. La poesia no és un vestit que un es pugui posar.