Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El Teatre Romea acull, fins l’11 de desembre, una proposta arriscada i estimulant, El filósofo declara, un text del prestigiós escriptor mexicà Juan Villoro. L’obra està dirigida per un altra mexicà, Antonio Castro, i els intèrprets són Mario Gas, Rosa Renom, Ricardo Moya, Meritxell Calvo i Jordí Andújar. En teoria l’obra ens presenta l’enfrontament entre dues persones, dos filòsofs, que es coneixen des de la joventut i que són amics, enemics i contrincants alhora. El text explora les interioritats del món acadèmic i els perills d’una intel·ligència brillant que s’alimenta a ella mateixa,.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No hi ha cap dubte que qualsevol disciplina artística no ha de tenir por d’explorar tots els terrenys possibles per buscar idees, ser originals, agosarats, trencar barreres. Moltes obres de teatre es basen en llibres o en guions de pel·lícula, però no n’hi ha tantes que surtin d’un disc. Tenim els musicals, és clar, que han portat a l’escenari l’essència i les cançons de grups com Mecano, ABBA i Sau o de solistes com Nino Bravo i Joaquín Sabina (per posar exemples propers), però més enllà d’aquest gènere, no abunden les obres no.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El Teatre Romea acull, fins l’11 de desembre, una proposta arriscada i estimulant, El filósofo declara, un text del prestigiós escriptor mexicà Juan Villoro. L’obra està dirigida per un altra mexicà, Antonio Castro, i els intèrprets són Mario Gas, Rosa Renom, Ricardo Moya, Meritxell Calvo i Jordí Andújar. En teoria l’obra ens presenta l’enfrontament entre dues persones, dos filòsofs, que es coneixen des de la joventut i que són amics, enemics i contrincants alhora. El text explora les interioritats del món acadèmic i els perills d’una intel·ligència brillant que s’alimenta a ella mateixa,.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No hi ha cap dubte que qualsevol disciplina artística no ha de tenir por d’explorar tots els terrenys possibles per buscar idees, ser originals, agosarats, trencar barreres. Moltes obres de teatre es basen en llibres o en guions de pel·lícula, però no n’hi ha tantes que surtin d’un disc. Tenim els musicals, és clar, que han portat a l’escenari l’essència i les cançons de grups com Mecano, ABBA i Sau o de solistes com Nino Bravo i Joaquín Sabina (per posar exemples propers), però més enllà d’aquest gènere, no abunden les obres no.