Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Hi ha llibres que tracten de la felicitat, que, com deia Kant, no depèn de la raó sinó de la imaginació; d’altres en conserven el perfum intacte en les seves pàgines per oferir-la al lector, com deia Proust. Aquesta és la mena de felicitat i de plaer lector que es troba en les pàgines de Quan érem feliços de Rafel Nadal, Premi Josep Pla 2012, editat per Destino. Nadal arrenca la seva novel·la, un exercici de prosa memorialística, amb el somni de l’infant tancat sol, una nit, en la pastisseria Puig de la Rambla de.
Oriol Girona. Barcelona Corre l’any 1958 i Figueres és una ciutat que encara lluita per oblidar els efectes de la Guerra Civil. Famílies trencades que no tenen cap més remei que oblidar, altres que busquen la manera de venjar-se i un tercer grup que vol treure profit de la situació de poder que tenen. Tot sembla tranquil mentre tothom accepta el seu rol, però una nit algú decideix matar el delegat local de la Falange, Juan Antonio Hinojosa, i l’aparent calma de Figueres es trenca. A l’escena del crim són enviats Carlos Iríbar, inspector de la Brigada d’Investigació.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Jaume Cabré ja comença a acostumar els seus lectors a les novel·les monumentals. Després de l’exitosa Les veus del Pamano (Proa), que ha arrasat dintre i fora de Catalunya (a Alemanya en va vendre 450.000 exemplars), ara publica Jo confesso (Yo confieso en castellà), novel·la ambiciosa que recull els darrers sis-cents anys de la història d’Europa. El protagonista és Adrià Ardèvol, nascut als anys 40 i fill d’un antiquari del barri de l’Eixample amb masses secrets al darrere. L’Adrià té una infantesa solitària, se sent poc estimat i està ferit per un poderós sentiment.