Patricia Tena. Barcelona L’escriptor italià Paolo Giordano sembla haver-se especialitzat en aprofundir en la solitud. En la seva primera novel·la, La solitud dels nombres primers, ho feia a través de la mirada d’uns adolescents que arrossegaven molts traumes a l’esquena; després es va centrar en un grup de soldats a l’Afganistan amb El cos humà i ara a través d’una parella jove que aprèn a marxes forçades que “les famílies, com les persones, també poden sentir-se soles”. En Negre i plata (Como de la familia en castellà) el torinès dissecciona els problemes a què s’enfronten una parella i el.