Cosima és la publicació pòstuma de la Premi Nobel de Literatura Grazia Deledda. Apareguda el 1937, ara veu la llum de la mà d’Edicions de la Ela Geminada amb traducció al català d’Alba Dedeu. L’editorial Nórdica va publicar el 2023 una edició en castellà amb traducció de M. Teresa Navarro. És una narració autobiogràfica on el personatge de Cosima esdevé l’alter ego de la mateixa autora.
Deledda ens relata els primers anys de vida de Cosima, des que és una nena curiosa, amb ganes d’aprendre, fins que es converteix en una jove que aspira a ser escriptora. A les primeres pàgines tenim una detallada descripció de la casa on viu i el seu entorn, un escenari important perquè la petita Cosima només en surt en comptades ocasions, una d’elles quan va a l’escola. Però el que aprèn a classe se li fa insuficient i sempre va a la percaça de noves lectures, i aquestes les troba en les revistes de moda, periòdics, narracions juvenils, i sobretot en els llibres del seu germà gran Santus.
És també a les primeres pàgines quan coneixem la seva família: els pares, els germans i germanes, els oncles i ties, i sobretot l’àvia, un personatge que desperta una gran curiositat i simpatia en Cosima perquè, quan la veu, el seu imaginari la trasllada a èpoques pretèrites i desconegudes.
Tancada gairebé sempre entre aquelles quatre parets, sobretot després de la mort del pare i del conseqüent dol, que el fan extremadament llarg seguint els costums de l’illa de Sardenya, on es troba ubicada la narració, Cosima trobarà refugi en l’escriptura. I al cap del temps s’atrevirà a enviar algun dels seus contes a les revistes que llegeix, aconseguint així les seves primeres publicacions. Però alhora, aquest fet serà el detonant per convertir-se en el centre de les crítiques dels seus veïns i fins i tot d’alguns familiars, que no veuen amb bons ulls que una noia com ella pugui escriure i, a més a més, publicar i guanyar-se un nom en el panorama literari.
Cal no oblidar el que acabem d’esmentar: Cosima viu en un petit poble de Sardenya, i el pes dels costums i rols adquirits i preservats al llarg dels anys per part dels homes i de les dones, estan molt arrelats. Però la novel·la de Grazia Deledda no només se centra en l’evolució del personatge de Cosima, sinó que al llarg de les seves pàgines hi trobarem moltes altres històries paral·leles. Per una banda les que viuen tots aquells que l’envolten i que ella coneix de ben a prop, i també les que escolta i fan referència a llegendes, rondalles, i contes en general de transmissió oral.
Una riquesa popular que l’autora es va encarregar de salvar de l’oblit i que és una part important de la seva narrativa, malgrat que, a l’hora d’escriure, ho feia en l’italià estandarditzat, tot abandonant la seva llengua, el sard, o més concretament el nuorès, per tal d’arribar a la gran majoria de lectors. En sard només apareixen alguns proverbis, modismes lingüístics, o objectes propis d’aquella contrada.
Cosima és una novel·la completa i potent que amaga un niu de reflexions i temes candents sota una aparença de senzillesa, fins i tot d’ingenuïtat. A mesura que avancem en la seva lectura ens endinsem en matèries com el dolor, la solitud, l’amor, els somnis, l’aïllament, la cultura, la mort, la memòria, l’oblit… Però el gran tema, l’assumpte que preval i que amara tota la narració, és la lluita de la protagonista per escriure i ser llegida a pesar de totes les dificultats que troba per dur a terme el seu propòsit. Una contesa que s’emmiralla amb la mateixa que va viure la seva autora.
