Dijous 23 d’abril, en plena celebració de Sant Jordi, es va donar el tret de sortida de l’edició d’enguany del Festival Mixtur de Barcelona, dedicat a les músiques de recerca i a la creació interdisciplinària. L’inici del projecte es situa l’any 2013: els seus directors, Oliver Rappoport i Oriol Saladrigues, van dissenyar un entorn (a la Fabra i Coats) on interactuarien més de 70 artistes i col·laboradors, i on a més d’una programació musical i performàtica s’hi podria trobar també masterclasses dirigides per compositors consolidats i tallers d’escriptura musical per a joves estudiants. La dinàmica de treball i estudi, molt pronunciada en la vessant teòrica i pedagògica del festival, es barreja també amb una actitud festiva, de celebració de la capacitat creativa, generant un entorn molt positiu on descobrir noves possibilitats artístiques, però on també és interessant conèixer personalitats implicades en la creació contemporània i que ofereixen visions molt allunyades de la fredor especulativa que sovint es vincula a aquesta. El Festival Mixtur, doncs, ha crescut com a punt de trobada internacional d’inquietuds molt diverses, i contribueix a desenvolupar l’escena nacional de noves composicions, ja que els seus organitzadors són molt conscients de la seva procedència, però amb la perseverància i l’ambició d’esdevenir una referència encara més gran a escala planetària.
Dijous 23 d’abril també va ser una jornada on vam poder gaudir de l’extraordinari concert que l’Ensemble Recherche va oferir dins el marc del Mixtur. Creat el 1985 i basat actualment a Freiburg, Alemanya, Recherche es defineixen com a grup de solistes que toquen junts. És a partir d’aquesta versatilitat a l’hora d’explicar la seva identitat, donat que és més habitual que els ensembles s’identifiquin com a grup, que podem arribar a entendre la gran flexibilitat i mestria que mostren. És així com resulta més senzill copsar la gran riquesa de repertori amb què han desenvolupat els seus trenta anys de carrera, i com han pogut superar el repte (incomparable avui en dia) d’estrenar mundialment al voltant de 500 noves composicions.
No són només els números el que compten, però, quan es parla d’Ensemble Recherche. Després del concert de Sant Jordi, podem afirmar que obtenen, a través de la música, una implicació ideal entre virtuosisme i expressió, entre execució tècnica de primera categoria i una calidesa i profunditat de gran humanitat i saviesa. És el cas, per exemple, de les Quatre peces per a piano i violí d’Anton Webern, molt breus, però on es porta fins el paroxisme la noció de màxima expressió amb mínims recursos. Melise Mellinger, violí, i Jean-Pierre Collot, piano, van oferir una interpretació riquíssima en matisos, timbres i contrastos, i amb profunda comprensió del rol que ambdós instruments juguen dins la peça. Però per damunt de la dimensió tècnica, va ser a partir de petites inflexions, de detalls mínims però plens de significat, que van convertir una solució tècnica en sons de gran volada dramàtica i molt emocionants: tremolos i pizzicatos esdevenien música plena d’angoixa. Poques vegades havia sentit un Webern tan humil i dolorosament bell com en la interpretació que en van fer Mellinger i Collot.
Collot repetia en un altre moment àlgit del concert, l’Allegro Sostenuto de Helmut Lachenmann, acompanyat aquest cop per Åsa Åkerberg, cello, i Shizuyo Oka, clarinet. Lluny va quedar l’angst de l’obra de Webern un cop va començar un joc tímbric aparentment inacabable i contínuament sorprenent: el clarinet fent ús de la caixa de ressonància del piano per a allargar la durada de les seves notes, o el pianista manipulant les cordes del piano directament, són dos dels innumerables recursos que Lachenmann empra en les seves peces, les quals, malgrat acusacions recurrents de fredor i especulació a què sovint se sotmeten, n’acaben resultant vencedores a partir de simple creativitat compositiva. La interpretació dels tres membres de l’Ensemble Recherche va mostrar una gran subtilitat expressiva no exempta d’ironia i desbordant de fantasia.
Cal mencionar també dues estrenes que es van produir durant el concert: la de Berceuse et des poussières d’Aurélien Dumont, estrena a Espanya i obra seleccionada dins el marc de les convocatòries que anualment prepara el Mixtur, i Verzeitlichung de Henrik Denerin, estrena mundial i encàrrec petició d’aquest Mixtur. El propi Denerin parlava avui de la dificultat intrínseca de la peça, on no és possible trobar cap camí clar dins seu, i on es fa imprescindible una lectura amb gran implicació per part tant dels intèrprets com dels espectadors. Denerin ha elogiat també l’entrega de Recherche a l’hora de fer sonar la composició per primera vegada, i amb un somriure que desbordava satisfacció ha donat a entendre que si amb una primera lectura de la partitura els músics havien quedat desconcertats, un cop interpretada la peça aquests li han fet saber que el dubte s’havia dissipat i que havia sonat prou bé. Per a servidor encara ara resulta difícil poder apreciar la complexitat de l’obra, i per això ens agradaria escriure una petició per a que es publiqui l’obra de Denerin en disc.
Així doncs, una magnífica interpretació de l’Ensemble Recherche va tancar la jornada de Sant Jordi al Festival Mixtur. Poder gaudir d’un grup de renom internacional dins el marc d’una diada tant especial ens pot fer entender el gran poder de convocatòria d’aquest Mixtur que, com bé diuen els seus directors en la seva introducció al festival, té intenció de crèixer i esdevenir un punt de referència internacional, tant de la bona música com de la creació original, tenint sempre present els orígens de les vessants contemporànies d’escriptura musical, però encoratjant a totes les generacions, velles i joves, a que formin part activa d’aquesta. Només així es podran trencar els tòpics que envolten la música actual i fer que transcendeixi els límits d’una minoria per a esdevenir patrimoni universalment reconegut per tots.
