L’escriptora nord-americana A.M. Homes (Washington D. C., 1961) ha defensat sempre que la seva és una literatura sobre les idees, sobre la vida interior dels seus personatges. Aquesta immersió en la psicologia humana, en la moral, en el contrast entre els neguits vitals i l’exposició social encaixa a la perfecció amb la magnífica exposició que acull el CCCB, Subúrbia, un recorregut per la construcció (i la destrucció) del somni americà, per la vida en els barris benestants de cases amb jardí, on sembla que tot brilla mentre no es traspassa el llindar de cap porta.
Homes ha aterrat al CCCB per presentar, en una conversa amb l’escriptor Albert Pijuan, la seva darrera novel·la, La revelació (Angle en català amb traducció d’Elisabet Ràfols i Anagrama en castellà amb traducció de Mauricio Bach), una sàtira sobre la societat nord-americana contemporània, l’acció de la qual comença quan Obama va guanyar les eleccions presidencials i acaba amb la seva investidura com a president. Entremig, un poderós donant republicà, preocupat per la deriva que la victòria demòcrata pot portar al seu país, decideix posar fil a l’agulla en una operació conspiranoica.
Aquest egocèntric Paio Gros, però, haurà d’assumir que la vida dintre de casa seva -amb una dona alcohòlica afectada per la soledat i una filla que comença a qüestionar-se els relats que ha anat sentint al si de la seva família- comença a omplir-se d’escletxes. «M’interessa retratar la forma com les persones creixen en relació amb les històries que ha anat sentint al llarg de la vida, i Meghan, aquesta filla adolescent, s’adona que hi ha altres relats que no són els que li han explicat.»
L’autora va conversar al CCCB amb l’escriptor Albert Pijuan.
L’autora diu que ha trigat deu anys a escriure aquesta novel·la i que, quan va començar-la, el fenomen Trump era difícil de concebre: «quan Trump va ser president, em vaig adonar que la realitat era molt pitjor del que jo imaginava, però no he escrit aquest llibre com una reacció contra ell, encara que penso que a Trump no l’importa res que no sigui ell mateix i això és molt perillós.» Homes, que considera que el Partit Republicà ha perdut el control, diu que amb La revelació ha volgut fer una novel·la sociopolítica a gran escala, tot retratant una família republicada que perd poder, «amb un home que fa el possible per evitar-ho i una dona infeliç que espera que la seva vida de debò comenci en algun moment.»
Homes afirma que «als Estats Units la por al fracàs és enorme i a llocs com Los Angeles guardar les aparences sembla el més important», un fet que relaciona amb la pressió que al llarg dels anys ha imposat el somni americà, lligat al consumisme i on «la idea de la vida als suburbis, als barris amb propietats ben delimitades, es va construir sobre un model de família heteronormativa on ni tan sols són ben vistes les persones solteres.»
En aquests barris, explica, «les dones han viscut durant molts anys atrapades dintre de les seves cases, sense possibilitat de socialitzar amb ningú» i afegeix que «aquests suburbis semblen pensats perquè la gent no es conegui, i a mi el que m’interessa en els meus llibres és mostrar la manera com les persones es coneixen i no es coneixen, també posar la mirada en la vida privada d’aquests americans, en els seus desitjos, les seves necessitats i la seva relació amb les qüestions morals.» És a través de la literatura, diu Homes, que pot reflexionar sobre el món en què viu, justament un món ple de portes tancades.
