-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc El Teatre Gaudí Barcelona acull fins el proper 28 d’octubre la versió teatral d’Una jornada particular, pel·lícula d’Ettore Scola que va estrenar l’any 1977, i que ara es pot veure al TGB en l’adaptació de Rodolf Sirera i amb direcció de Rafael Calatayud. Sobre l’escenari només tres intèrprets: un home angoixat, que viu sol i que, a més, transmet una profunda sensació d’aflicció; una dona amb quatre fills, casada amb un patriota, un fervorós seguidor de Franco; i la portera de la comunitat on viuen els dos, també patriota i tafanera. L’obra comença.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Falta poc més d’un any perquè s’arribi al centenari del naixement de la bailaora Carmen Amaya (1913-1963), però al Teatre Goya de Barcelona ja ha començat l’homenatge a una artista que va néixer al deprimit barri de barraques del Somorrostro i que va arribar a actuar a la Casa Blanca, convidada pel llavors president d’Estats Units, Franklin Roosevelt. El que l’espectador veurà és el muntatge que la companyia Trànsit Dansa, encapçalada per la coreògrafa Maria Rovira, ja va estrenar al darrer Festival Grec en dues funcions, però que ara es queda tot el.
-
Josep Maria Mestres dirigeix al Romea l'obra de Strindberg en versió de Patrick Marber i protagonitzada per un triangle amorós.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Probablement Jesús Moncada era un escriptor tan important per la literatura catalana com desconegut pel gran públic. Quan va morir, l’any 2005, obres seves com Camí de sirga, El cafè de la Granota o Històries de la mà esquerra van tornar a estar en primera línia de debat i els seus llibres van reaparèixer als aparadors de les llibreries. Des de llavors, el poble de Mequinensa, situat a la franja de Ponent i pertanyent a Aragó, ocupa un lloc cada vegada més destacat en la nostra geografia literària. Perquè Mequinensa és on va.
-
El director i la companyia La Perla 29 porten al Teatre Romea ‘Incendis’, de Wajdi Mouawad, una gran història tràgica.
-
Rafel Duran dirigeix una versió lliure que porta a l'actualitat, però sense abandonar el segle XVI, 'El mercader de Venècia'.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Es titula El cuadro o el principio del fin i arriba com una reinvenció de Las tres hermanas de Txékhov, però la versió d’Àlex Mañas recorda més aviat unas Meninas de Velázquez moderna i desesperada. Sobre l’escenari del Versus, quan entren els espectadors, es pot veure una noia llegint un llibre i parlant sola. El públic busca la seva cadira, es treu les jaquetes i, mentre, es va fent una idea del que es trobarà. I el que es trobarà és la narració de tres històries lligades que formen part d’un mateix quadre,.
-
Ivan Campillo respecta el text original d'Oscar Wilde sense renunciar a la reinterpretació
.