Rafael Tasis (1906-1966) fou un visionari, un avançat al seu temps. Ell -com Manuel de Pedrolo, com Jaume Fuster- va saber veure el gran recorregut que la novel·la policíaca podia desenvolupar a casa nostra, en un temps en què havia estat titllada de pur entreteniment, molt lluny de la literatura amb majúscula. I, sobretot, que es podia fer en llengua catalana. Inexplicablement, la seva figura ha caigut en l’oblit. Convençut de la necessitat de posar Tasis al lloc que li correspon, Àlex Martín Escribà –professor de llengua i literatures catalanes i codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Per sort per als lectors i admiradors del gran i inclassificable personatge que va ser Fernando Fernán Gómez, Capitán Swing ha reeditat les seves memòries, ampliades, en un sol volum, ja que anteriorment es trobaven dividides en dos (Debate, 1988). No són unes memòries convencionals; cada apartat ens evoca paisatges perduts, personatges entranyables, com aquella mare soltera i artista i aquella àvia inoblidable a més d’un gran nombre d’actors, autors, directors, de diferents èpoques i situats en diverses circumstàncies. Però també trobem gent anònima, coneguts, veïns, criades, parents, botiguers. Admetia l’autor en el llibre.