-
Patricia Tena. Barcelona Delphine de Vigan, autora de Res no s’oposa a la nit (Anagrama/Edicions 62) va publicar a França el 2001 la seva primera novel·la, Els dies sense fam, una obra inspirada en la seva pròpia experiència amb l’anorèxia. Per tal d’ocultar la seva identitat i la de la seva família, la va signar amb el pseudònim de Lou Delvig. Ara, uns quants anys després i amb molta més confiança en si mateixa, recupera la seva opera prima i el seu nom. Els dies sense fam (Edicions 62 en català amb traducció de Pau Joan Hernández i Anagrama en.
-
Patricia Tena. Barcelona A Fernando Mogena, un guàrdia civil esportista d’elit, li van diagnosticar Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia degenerativa de tipus neuromuscular que provoca una paràlisi muscular progressiva. Tenia només trenta anys i un persistent dolor a l’espatlla el va portar al metge. Després de diverses consultes i proves, un especialista amb molt poc tacte li va dir que no hi havia cura per aquesta malaltia, que moriria i que, amb una mica de sort, en deu anys estaria en una cadira de rodes. Ell, que era molt jove i que dedicava part de la seva.
-
L'autor publica ‘El sol brilla por la noche en Cachemira’, novel·la que convida a reflexionar sobre la vida, la mort i l'amor.
Patricia Tena. Barcelona Delphine de Vigan, autora de Res no s’oposa a la nit (Anagrama/Edicions 62) va publicar a França el 2001 la seva primera novel·la, Els dies sense fam, una obra inspirada en la seva pròpia experiència amb l’anorèxia. Per tal d’ocultar la seva identitat i la de la seva família, la va signar amb el pseudònim de Lou Delvig. Ara, uns quants anys després i amb molta més confiança en si mateixa, recupera la seva opera prima i el seu nom. Els dies sense fam (Edicions 62 en català amb traducció de Pau Joan Hernández i Anagrama en.
Patricia Tena. Barcelona A Fernando Mogena, un guàrdia civil esportista d’elit, li van diagnosticar Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia degenerativa de tipus neuromuscular que provoca una paràlisi muscular progressiva. Tenia només trenta anys i un persistent dolor a l’espatlla el va portar al metge. Després de diverses consultes i proves, un especialista amb molt poc tacte li va dir que no hi havia cura per aquesta malaltia, que moriria i que, amb una mica de sort, en deu anys estaria en una cadira de rodes. Ell, que era molt jove i que dedicava part de la seva.
L'autor publica ‘El sol brilla por la noche en Cachemira’, novel·la que convida a reflexionar sobre la vida, la mort i l'amor.