Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Georges Bizet va compondre Carmen, la seva obra mestra, sobre el llibret de Meilhac i Halévy basat en la popular novel·la homònima de Prosper Mérimée. Des de la seva estrena a París el 1875, Carmen ha estat una òpera de gran popularitat sens dubte pels elements tòpics que conté. S’ha d’entendre que en el context del romanticisme en què Mérimée va escriure Carmen (1845), aquests elements tòpics d’una visió determinada de l’Espanya de gitana, torero, seguidilla, manzanilla i navalla formaven part de l’atracció per l’exotisme pròpia d’un vessant del Romanticisme, que va contribuir.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Georges Bizet va compondre Carmen, la seva obra mestra, sobre el llibret de Meilhac i Halévy basat en la popular novel·la homònima de Prosper Mérimée. Des de la seva estrena a París el 1875, Carmen ha estat una òpera de gran popularitat sens dubte pels elements tòpics que conté. S’ha d’entendre que en el context del romanticisme en què Mérimée va escriure Carmen (1845), aquests elements tòpics d’una visió determinada de l’Espanya de gitana, torero, seguidilla, manzanilla i navalla formaven part de l’atracció per l’exotisme pròpia d’un vessant del Romanticisme, que va contribuir.
L'obra no convenç en el cant ni en el treball escènic i perd el seu encant apassionant i al·legòric.