Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Fa més de deu anys Sánchez Piñol va endegar un espai breu, A El matí de Catalunya Ràdio, en l’època d’Antoni Bassas, i a petició del periodista, en el qual explicava històries i facècies, durant un parell de minuts. L’escriptor, amb molt bon criteri, va defugir la crònica a l’entorn de fets d’actualitat i el comentari d’opinió política. Aquelles històries, que es van acabar quan Bassas va haver de deixar l’espai radiofònic, per motius que potser recordeu o que podeu esbrinar per les hemeroteques, s’han recuperat avui, en aquest bonic i ben editat llibre. El temps no les ha malmès ni els ha fet perdre vigència, més aviat els ha donat una nova dimensió.
L’autor barreja històries reals, per inversemblants que semblin, amb fets més aviat lligats a llegendes urbanes, a rondalles universals o, fins i tot, a acudits populars i, gairebé, tradicionals. El resultat ha estat un volum per a un públic divers i transversal, un llibre divertit i incisiu, sarcàstic i poètic. No he acabat de connectar mai amb les novel·les llargues de l’autor però en aquests textos breus, amb ressons lligats a la millor tradició oral, sorgeix el millor de l’escriptor. Un escriptor que és, també, antropòleg. I és que la seva professió sura en molts detalls dels textos i fins i tot en unes quantes narracions hi podem copsar l’experiència africana de Sánchez Piñol i la seva visió, sarcàsticament antropològica, de l’espècie humana.
L’antropologia seriosa relativitza, amb sàvia ironia, les nostres dèries, el nostre cofoisme, els nostres prejudicis i les nostres pretensions. Sánchez Piñol ha manifestat, amb motiu de la publicació del llibre, que no creu que la seva opinió sobre l’actualitat pugui ser més rellevant que la d’un lampista o la de qualsevol altre professional, i ha ironitzat a l’entorn de la suposada utilitat dels debats convencionals del present, a les teles i ràdios. Defuig, amb causticitat molt personal, coses com ara la firma de manifestos per part de suposats intel·lectuals i, en alguns fragments del llibre, explica com hi ha cultures de molta volada que no son llibresques ni necessiten l’escriptura convencional.
Sense donar lliçons ni fer prèdiques el llibre traspua el seu component ètic o moral, en molts casos, lligat a l’essència complexa, en ocasions surrealista, dels éssers humans. Hi ha textos que inclouen més d’una història, però que tenen un objectiu concret, i són els lectors aquells que l’hauran de reconèixer i interpretar. Aquest és un llibre per a totes les edats, amb diferents nivells de lectura, fins i tot. No ha perdut ni perdrà vigència amb el pas del temps, al capdavall l’espècie humana és, si fa no fa, la mateixa aquí o a les antípodes. Per això és aquest, també, un llibre que podrà llegir, si compta amb les traduccions adients, gent de moltes procedències. La bonica coberta remet gairebé a un volum infantil o juvenil, el mateix que les evocadores i, aparentment modestes, il·lustracions de l’interior, de la Montse Galbany, que connecten de ple amb una tradició d’il·lustradors catalans, molt present en el nostre imaginari sentimental.
