La protagonista de Todo empieza con la sangre (Alfaguara), d’Aixa de la Cruz (Bilbao, 1988), es diu Violeta i és una noia que porta tota la vida buscant l’ideal romàntic. Té relacions esporàdiques amb diverses persones amb les quals troba un amor passional o un de protector i segur. Mentre busca aquest tipus d’amor, també persegueix l’amor familiar: el d’un pare que les va abandonar a ella i la seva mare i va formar una família nova i el d’una mare que, per contra, resulta asfixiant.
Tot això mentre sent un buit interior que no sap d’on ve ni a què cal i que li agradaria omplir. És una novel·la generacional que crida contra el descontentament, la inestabilitat, l’absència de sentit vital, la insatisfacció, la recerca existencial i la pèrdua del rumb. La novel·la comença quan la Violeta és una nena i decideix fer un pacte de sang amb la seva millor amiga, però un pacte diferent del tradicional. Violeta ho compleix, però la seva amiga deixa el ritual a mitges, per la qual cosa alguna cosa se segella i es trenca alhora entre elles.
AIxa de la Cruz.
Violeta s’adona que necessita algú que l’acompanyi de debò en l’aventura de la vida, que sigui fidel, que la segueixi i que camini al seu costat amb la seva mateixa intensitat. Després, la narració salta en el temps a la Violeta adulta, que viu amb la seva xicota, Salma. La seva vida els últims anys ha transcorregut amb companys de pis o parelles per la por del silenci, ja que «la transporta a llocs que mai no són agradables». Ella necessita sorolls, distraccions i estímuls al seu voltant i es pregunta què cerca la gent en la intimitat.
Todo empieza con la sangre és una obra fragmentària, amb escenes que salten en el temps i en l’espai i que recorren diferents moments, pors, preocupacions i persones al voltant de la protagonista. De la Cruz escriu amb un llenguatge poètic subtil i enfila el tema de la sang per tot arreu. La narració té el caràcter itinerant d’un rodamon que potser provoca que el lector no hi connecti del tot. No només el temps, sinó també les relacions es desdibuixen i es fan líquides i confuses.
Es tracta d’un retrat veraç d’una generació sumida en la decepció de la quotidianitat grisa, la pèrdua de la solidesa dels vincles i els afectes i el reciclatge de les relacions. La història gira al voltant de dos grans temes, la fugida i la por, que s’acoblen en el temor de Violeta que algú l’assenyali com a intrusa i li digui «tu no pots» o «aquest no és el teu lloc».
