Fosca (Lumen) és la primera novel·la d’Inma Pelegrín (Lorca, 1969), més coneguda per la seva poesia, i guanyadora amb ella del Premi Lumen de Novel·la. És un thriller rural on es detecta la procedència lírica de l’autora. El narrador i protagonista es diu Gabi, com el seu pare, i és un jove que viu amb ell, la seva mare i els seus tres germans al camp, on es dedica a l’agricultura amb la companyia de la seva inseparable gossa, Sombra.
Com que és el menor, més sensible i menys salvatge, ha de suportar les burles dels seus germans. Això no obstant, una matinada es desperta i s’adona que els seus pares no hi són i alguna cosa ha passat o passarà: es tracta d’un crim que ho canviarà tot, i, encara que Gabi veu el culpable, no ho reconeix perquè és incapaç de recordar les cares, com el seu avi matern, però sí que sap que és algú proper.
La novel·la comença quan Gabi es desperta un matí abans que els seus germans perquè aquests no el fastiguegin com cada dia. Ell té les mans plenes de berrugues per la feina al camp i pensa que les arrels estan molt profundes a la seva pell, com les arrels del dolor i les humiliacions que suporta. Tot i que la seva mare és bona amb ell, no compta amb el suport de cap home de la casa. El seu germà Miguel és el pitjor, Serafín és de la mateixa pasta i Rafa es manté al marge dels atacs dels altres dos, però tampoc el defensa.
Inma Pelegrín.
El pare el considera un inútil perquè Gabi és l’únic que continua anant a l’escola; té fe en allò que el coneixement li pot oferir, com un futur millor. La relació entre Gabi i el seu pare és complicada, ja que el narrador no admira els coneixements del camp del seu progenitor ni que consideri preferible el treball de força abans que estudiar. Almenys compta amb l’amistat de la Marcela, veïna de la família.
A partir dels seus pensaments i accions, Gabi aprèn la importància i el perill de què desitgem, perquè es pot fer realitat, i que tots som alhora víctimes i victimaris. De fet, el tema fonamental de la història és aquest, que dins nostre conviuen la bondat i la maldat i som l’un i l’altre al llarg de les nostres vides. No hi ha els blancs ni els negres, sinó una àmplia gamma de grisos.
Fosca és una novel·la d’aprenentatge que mostra un protagonista que ha de sobreviure en un entorn hostil ple de superstició, enveja, venjança i germanor amb els animals i la natura. La fosca que dona títol al llibre és una calima que ho cobreix tot, i en aquestes pàgines, l’anàlisi del comportament humà a través de Gabi ho omple tot. Gabi és intel·ligent i observador i sap detectar els gestos i accions de la gent.
Tot i això, la seva narració té un to ingenu, infantil i de vegades repetitiu que fatiga el lector. Un dels punts forts d’aquesta història és el llenguatge, amb col·loquialismes i escurçament de paraules, que l’autora imprimeix a Gabi i la família. El lirisme s’aguditza als soliloquis sobre el dol i els comiats, que és on el narrador es recrea i entreté.
