-
A ‘La mort lenta’, Xavier Mas Craviotto presenta una família en la qual els seus membres viuen enfonsats sota les seves ombres.
-
A 'Vincles ferotges' i 'La dona singular i la ciutat' l'escriptora recull els seus records i reflexiona sobre l'amor, l'amistat o el feminisme.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Entre la solitud i el somni recull textos diversos que l’escriptora Carson McCullers va publicar durant uns quants anys en revistes literàries del seu país. Hem tingut la sort de comptar en aquests darrers anys amb reedicions diverses de la seva narrativa, però aquest recull és la primera vegada que es pot trobar en català, amb traducció d’Alba Dedeu. Els textos no s’han ordenat de forma cronològica sinó temàtica. Els tres primers evoquen situacions diverses i records infantils lligats a l’època nadalenca. El següent apartat ens situa en el temps de la guerra.
-
'La mort del pare' és la primera novel·la de la saga "La meva lluita" de l’escriptor noruec Karl Ove Knausgard.
-
L’autor noruec ha presentat al Kosmopolis el cinquè volum de la seva saga «La meva lluita», que s’ha convertit en tot un fenomen .
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Elisabet Riera (Barcelona, 1973) acaba de publicar la seva primera novel·la en català, Llum (L’Altra), que Palmira Feixas ha traduït al castellà (Sexto Piso). En els seus llibres anteriors Riera evocava personatges coneguts i amb un treball d’investigació al darrera que sobrepassava els límits de la biografia d’una forma molt personal. L’autora, a més a més, ha escrit obres sobre la cultura cannàbica i ha endegat una editorial pròpia que porta el suggeridor nom de Wunderkammer, amb la intenció de recuperar obres descatalogades o difícils de trobar, d’autors tan diversos com Victor Hugo, Rubén Dario.
-
Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Stanley Cavell, un dels principals filòsofs de finals del segle XX, parla de com va descobrir el concepte foucaultià de “cura de sí” en la literatura anglesa dels segles XVIII i XIX. Sense tampoc aprofundir en què entén ell per “cura de sí”, i reconeixent que no està segur de si ha captat bé les idees de Foucault, explica que les escriptores Jane Austen i George Eliot li van ensenyar millor que ningú l’hàbit anglès de tenir cura de la pròpia economia: la de casa, la del cos, la dels sentiments, i sobretot.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Lula Carson Smith (Columbus, Georgia, 1917- Nova York, 1967), coneguda pel nom literari de Carson McCullers, és una de les narradores nord-americanes imprescindibles del segle XX. Enguany fa cent anys del seu naixement i cinquanta de la mort. Tot aprofitant el centenari comencen a aparèixer edicions i reedicions de la seva obra, entre les quals L’Altra Editorial ha publicat recentment Frankie Addams, en traducció al català de Jordi Martín Lloret. En castellà es pot trobar a Austral amb el títol de Frankie y la boda i amb traducció de María Campuzano. ¿A.
A ‘La mort lenta’, Xavier Mas Craviotto presenta una família en la qual els seus membres viuen enfonsats sota les seves ombres.
A 'Vincles ferotges' i 'La dona singular i la ciutat' l'escriptora recull els seus records i reflexiona sobre l'amor, l'amistat o el feminisme.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Entre la solitud i el somni recull textos diversos que l’escriptora Carson McCullers va publicar durant uns quants anys en revistes literàries del seu país. Hem tingut la sort de comptar en aquests darrers anys amb reedicions diverses de la seva narrativa, però aquest recull és la primera vegada que es pot trobar en català, amb traducció d’Alba Dedeu. Els textos no s’han ordenat de forma cronològica sinó temàtica. Els tres primers evoquen situacions diverses i records infantils lligats a l’època nadalenca. El següent apartat ens situa en el temps de la guerra.
'La mort del pare' és la primera novel·la de la saga "La meva lluita" de l’escriptor noruec Karl Ove Knausgard.
L’autor noruec ha presentat al Kosmopolis el cinquè volum de la seva saga «La meva lluita», que s’ha convertit en tot un fenomen .
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Elisabet Riera (Barcelona, 1973) acaba de publicar la seva primera novel·la en català, Llum (L’Altra), que Palmira Feixas ha traduït al castellà (Sexto Piso). En els seus llibres anteriors Riera evocava personatges coneguts i amb un treball d’investigació al darrera que sobrepassava els límits de la biografia d’una forma molt personal. L’autora, a més a més, ha escrit obres sobre la cultura cannàbica i ha endegat una editorial pròpia que porta el suggeridor nom de Wunderkammer, amb la intenció de recuperar obres descatalogades o difícils de trobar, d’autors tan diversos com Victor Hugo, Rubén Dario.
Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Stanley Cavell, un dels principals filòsofs de finals del segle XX, parla de com va descobrir el concepte foucaultià de “cura de sí” en la literatura anglesa dels segles XVIII i XIX. Sense tampoc aprofundir en què entén ell per “cura de sí”, i reconeixent que no està segur de si ha captat bé les idees de Foucault, explica que les escriptores Jane Austen i George Eliot li van ensenyar millor que ningú l’hàbit anglès de tenir cura de la pròpia economia: la de casa, la del cos, la dels sentiments, i sobretot.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Lula Carson Smith (Columbus, Georgia, 1917- Nova York, 1967), coneguda pel nom literari de Carson McCullers, és una de les narradores nord-americanes imprescindibles del segle XX. Enguany fa cent anys del seu naixement i cinquanta de la mort. Tot aprofitant el centenari comencen a aparèixer edicions i reedicions de la seva obra, entre les quals L’Altra Editorial ha publicat recentment Frankie Addams, en traducció al català de Jordi Martín Lloret. En castellà es pot trobar a Austral amb el títol de Frankie y la boda i amb traducció de María Campuzano. ¿A.