Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fa uns anys vaig llegir un parell de novel·les d’un autor d’Albacete no gaire conegut que m’ho van fer passar d’allò més bé. La primera era El fotógrafo que hacía belenes (Zócalo Editores, 2005), protagonitzada per un fotògraf amb certa inestabilitat emocional que es veia embolicat gairebé per casualitat en una trama d’assassinats i sectes religioses. En el seu periple l’acompanyava una prostituta que havia conegut també per casualitat, a qui segresten. La connexió entre ells dos és tan forta que el fotògraf farà tot el que sigui per saber on la tenen.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Use Lahoz (Barcelona, 1976) és un escriptor amb una trajectòria relativament breu però brillant i remarcable. Amb Los buenos amigos (Destino) es consolida com un novel·lista de gruix, arriscat, imaginatiu i valent. Una mica com ha passat en el camp de la pintura, semblava que el realisme narratiu pertanyia a uns altres temps i estava superat. Escriure avui un llibre de més de sis-centes pàgines, amb una tècnica més aviat tradicional i innovar des de la tradició literària més sòlida no crec que sigui senzill i mostra el coratge de l’escriptor i fins.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Així com la literatura i el cinema dels Estats Units treuen molt de partit dels afers exteriors del seu aparell militar (on fins i tot els propis soldats escriuen les seves memòries), no es pot dir el mateix de la literatura espanyola, que poques vegades tracta el tema de les guerres en les que participa Espanya. És clar que si atenem al que el govern central considera guerra, resulta que Espanya no ha participat en cap d’elles des de fa molts anys. Dit d’una altra manera, Espanya no fa la guerra amb ningú,.
A 'Venjaré la teva mort', de Carme Riera, una dona rememora un cas antic en el qual va contribuir a condemnar dues persones innocents.
Publica 'Que nadie duerma', una novel·la protagonitzada per una dona que ha perdut la feina i busca un gir en la seva vida laboral i amorosa.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fa uns anys vaig llegir un parell de novel·les d’un autor d’Albacete no gaire conegut que m’ho van fer passar d’allò més bé. La primera era El fotógrafo que hacía belenes (Zócalo Editores, 2005), protagonitzada per un fotògraf amb certa inestabilitat emocional que es veia embolicat gairebé per casualitat en una trama d’assassinats i sectes religioses. En el seu periple l’acompanyava una prostituta que havia conegut també per casualitat, a qui segresten. La connexió entre ells dos és tan forta que el fotògraf farà tot el que sigui per saber on la tenen.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Use Lahoz (Barcelona, 1976) és un escriptor amb una trajectòria relativament breu però brillant i remarcable. Amb Los buenos amigos (Destino) es consolida com un novel·lista de gruix, arriscat, imaginatiu i valent. Una mica com ha passat en el camp de la pintura, semblava que el realisme narratiu pertanyia a uns altres temps i estava superat. Escriure avui un llibre de més de sis-centes pàgines, amb una tècnica més aviat tradicional i innovar des de la tradició literària més sòlida no crec que sigui senzill i mostra el coratge de l’escriptor i fins.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Així com la literatura i el cinema dels Estats Units treuen molt de partit dels afers exteriors del seu aparell militar (on fins i tot els propis soldats escriuen les seves memòries), no es pot dir el mateix de la literatura espanyola, que poques vegades tracta el tema de les guerres en les que participa Espanya. És clar que si atenem al que el govern central considera guerra, resulta que Espanya no ha participat en cap d’elles des de fa molts anys. Dit d’una altra manera, Espanya no fa la guerra amb ningú,.
A ‘La luna en las minas’, de Rosa Ribas, un personatge vol fugir de si mateix en el marc de l'emigració espanyola a Alemanya dels anys 60.
L’autor va guanyar el Premi Planeta amb ‘El foc invisible’, una novel·la de misteri que té la recerca del Grial a Espanya com a eix central.
‘Niebla en Tánger’, finalista del Premi Planeta, és l’aventura d’una dona que viatja al Marroc per trobar el seu misteriós amant d’una nit.
Publica el llibre de relats ‘Crónicas del Amacrana’, on la quotidianitat es veu trencada per fenòmens inesperats i poc habituals.