El seu nom portava anys escoltant-se com a favorit per guanyar el Premi Planeta. En la darrera edició, Javier Sierra (Terol, 1971) ho va aconseguir amb El foc invisible (Columna/Planeta), una novel·la d’enigmes històrics on David Salas, un jove lingüista del Trinity College de Dublin, aterra a Madrid per formar part d’una escola secreta de literatura que estudia la possible vinculació del mite del Grial amb Espanya i més concretament amb Catalunya. Sierra ha estat cofundador d’Año Cero i director de Más Allá i entre els seus llibres destaquen La pirámide inmortal, La dama de azul, La cena secreta o El maestro del Prado. Reconeix que conserva els diaris que escrivia amb deu anys i confessa que no acostuma a veure sèries de TV perquè “cap està a l’alçada d’Expediente X”. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació i al desembre estrenarà a Movistar Plus, Otros mundos, un programa fet a mida sobre els misteris que el van marcar de petit.
Patricia Tena. Barcelona
Crec que l’origen de la novel·la va començar amb una afirmació sorprenent de Fernando Sánchez Drago: “El Grial és un assumpte tan ibèric com els bous o el flamenc”. Què vas pensar a l’escoltar-lo?
Jo diria que ell em va situar al camí adequat. El 2014 jo estava desenvolupant una idea, però no acabava de trobar l’element aglutinador. Fernando em va trucar per participar en un dels seus “Encuentros eleusinos” que li agrada fer i que se centrava en el Sant Grial. Et confesso que vaig estar temptat de rebutjar l’oferta perquè havia d’anar a Castilfrío de la Sierra, que és com dir a la fi del món enmig de Sòria, durant tres dies. Allà vaig trobar-me amb Victòria Cirlot, havia llegit els seus assajos però no la coneixia personalment. Ella va fer una xerrada magistral sobre el Grial i em va recomanar que llegís Chrétien de Troyes i el seu Perceval o el cuento del Grial.
Qui era aquest Perceval al que es fa referència diverses vegades al llibre?
És el protagonista d’El cuento del Grial, de Chrétien de Troyes. És un nen molt curiós al que li encanta saber l’origen de les coses. El seu mentor li explica que un bon cavaller no hauria de fer tantes preguntes i continua educant-lo sobre aquesta premissa. Un dia, Perceval es troba amb una dama que porta una espècie de bol que brilla moltíssim (i aquí trobem la primera referència escrita al Grial, en minúscula) i ell, seguint el que li han ensenyat, no pregunta ni per a què ni a qui serveix. Vagarà la resta dels seus dies penedit per no haver formulat la pregunta clau. Crec que aquesta història del 1180 és molt actual, perquè ens parla d’una educació castrant en la que s’ensenya a escoltar i acatar el dogma que t’imposa el sistema. El missatge és que arriba un moment que cal deseducar-se i començar a preguntar.
A Victoria Cirlot precisament li fas una espècie d’homenatge amagat amb els noms de dos personatges claus a la novel·la: Victoria Goodman i Beatriz Cortil (ja que el cognom té les mateixes lletres en diferent ordre).
Exacte! Molt ben vist. Felicitats. M’agrada jugar amb els lectors, Victoria Goodman és “la victòria de l’home bo”. David Salas té un cognom palindròmic que es pot llegir igual d’esquerre a dreta i a la inversa. Et donaré un que de moment encara ningú m’ha mencionat: Luis Bello remet a Luzbel. Per això trigo tant de temps entre novel·la i novel·la, m’agrada planificar els detalls! Com deies, volia fer-li una picada d’ullet perquè ella va ser la primera que em va parlar dels absis romànics del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Quan vas anar a visitar-lo, què et vas trobar?
Que justament sota el pantocràtor de San Climent de Taüll hi havia una dama que portava un bol del qual emergien rajos de lluminosos. Amb la singularitat de què va ser pintat el 1123, és a dir, sis dècades abans del llibre de Chrétien de Troyes. Però, això no és tot, investigant en profunditat vaig trobar-me amb que hi havia set esglésies més als Pirineus amb aquestes dames del Grial. Alguns encesos i altres apagats, formant una espècie de codi.
El protagonista diu que buscar el Grial s’assembla molt a escriure una novel·la. Hi estàs d’acord?
Tant la recerca del Grial com la creació literària tenen molt d’introspecció i el premi d’ambdues és la immortalitat. Aquest tipus de manifestacions artístiques: literatura, arquitectura, pintura… és l’únic que podem fer els éssers humans que ens transcendeix. És l’única immortalitat que podem generar i aquest és el contingut del Grial, que no el Grial en si mateix.
Cites una part del discurs d’acceptació del Premi Nobel de literatura 2007 de Doris Lessing, on parla de quan un narrador és tocat pel foc que anomenen inspiració. És aquest el foc invisible?
El gran tema de la novel·la és l’origen de les grans idees i la capacitat de visió. Quan dedico el llibre a aquelles persones que veuen el que altres no poden, estic resumint l’ànima d’aquesta novel·la. La preocupació de fons del llibre és aquest foc invisible, l’espurna creativa que tenim dins. Valle-Inclán ho va definir com a lámpara maravillosa a un llibre seu que porta aquest títol i que va escriure l’any 1916. Ell es va passar la vida buscant epifanies, és a dir, el sentit global de les coses; la comprensió total de l’univers. Això passa als místics un parell de vegades a la seva vida, els humans normals ho intentem però acostumem a quedar-nos a mig camí. Però jo aposto perquè els lectors busquin aquesta il·luminació.
Qui són els frustradors?
Som tu i jo. Al mateix temps que també podem ser els creadors. Són les dues cares de la pròpia naturalesa humana. A vegades se’ls hi dóna un sentit positiu, perquè et xiuxiuegen coses, però també poden ser negatius. Pots arribar a embogir quan sents aquestes veus que no tots escolten.
A l’octubre va estar Dan Brown a Barcelona promocionant el seu nou llibre, Origen, on el professor de simbologia religiosa Robert Langdon viatja a diversos punts de la geografia espanyola per resoldre uns enigmes. Creus que és moment de reivindicar els misteris ibèrics?
Jo crec que Dan Brown deu tenir punxat el meu ordinador! Bromes apart, tal i com ha fet ell, jo volia demostrar que al nostre país tenim tresors ocults meravellosos. Ja ho vaig posar en pràctica amb la meva anterior novel·la, El maestro del Prado i volia continuar. Les paraules de Sánchez Dragó dient-me “El Grial és un assumpte ibèric” se’m van gravar a foc i volia intentar demostrar-ho. Sovint relacionem el Grial amb els cavallers de la taula rodona, amb el rei Artur i el Regne Unit, però estem veient que potser és més nostre del que pensàvem.
De fet, fa uns anys ja vas publicar amb Jesús Callejo La España extraña, una guia del país poc convencional…
Reconec que ho vaig fer des de una perspectiva molt egoista. Jesús i jo volíem tenir un manual a la guantera del cotxe amb l’objectiu de què quan féssim un viatge a qualsevol indret espanyol, tinguéssim a mà els enigmes que ens oferia. Podríem dir que volíem fer la guia Michelin dels misteris.
Quins són els imprescindibles de la zona de Catalunya?
Primer de tot, sens dubte, Montserrat, teniu una meravella molt a prop. I després un molt relacionat amb el llibre: la Vall de Boí i Sant Climent de Taüll. Us recomano que us quedeu a veure el vídeo mapping, que és un espectacle de llum i so dins de l’església on es reconstrueix durant deu minuts el procés de creació de l’absis. És absolutament espectacular! Surto plorant cada vegada que hi vaig!
Aquest desembre estrenes l’espai televisiu Otros mundos a Movistar Plus. Què hi trobarem?
Són sis capítols que tenen com a denominador comú les llums. És la història de la meva infància, sobre un nen que es va trobant amb el misteri en una ciutat de províncies i petita com és Terol. Demostra que és igual on neixis, el que importa és com veus les coses. He volgut fer una sèrie per a tots els públics i explicar als meus fills perquè estic ficat en aquest embolic. Cada capítol començarà amb un Javier nen i enmig trobarem testimonis i unes recreacions fantàstiques que seran com pel·lícules sobre la investigació de les aparicions de Fàtima, la batalla de Navas de Tolosa, la vida del primer investigador militar d’OVNIS del país…
Portaves des de 2007 sense fer el teu propi programa de televisió. Imagino que no serà per manca d’ofertes…
Fa anys que moltes cadenes em proposen programes tipus Cuarto Milenio, però sempre ho rebutjo perquè ja existeix i funciona a la perfecció amb Iker Jiménez. He esperat deu anys per fer realitat aquesta aventura. Fins ara no havia trobat cap canal de televisió que apostés per la qualitat en comptes de la quantitat. Són sis capítols, el últim dels quals t’avanço que és un monogràfic de Montserrat, i si va bé, sempre podrem fer-ne sis més. El que m’interessa és que generi debat.
El nom de Javier Sierra portava anys escoltant-se com possible guanyador del Premi Planeta. Assegures que aquesta novel·la era l’adient per aconseguir-ho. Per què?
Les anteriors estaven vinculades a misteris tangibles, en aquesta el gran misteri som nosaltres. Estic convençut que farà reflexionar als lectors sobre nosaltres mateixos i això és el més important que pot fer una obra. No escric novel·les amb l’única intenció d’entretenir. Em documento molt i m’agrada ser generós amb la informació. Crec que un llibre és un canal molt poderós precisament per la intimitat que implica.