Manel Haro. Barcelona / @manelhc En els darrers mesos tant la premsa italiana com la internacional està parant especial atenció a la decadència de Roma, una de les capitals europees de l’art, la moda, la gastronomia i la història que, no obstant això, fa temps que està sumida en la brutícia, la mala gestió de la seva xarxa de transport, la precarietat i el desencant. Roma ja no és Roma o almenys no s’assembla a aquella ciutat de cinema i somni d’abans. Precisament el cinema i la literatura italians porten uns quants anys posant també el focus en aquest.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc M’agrada pensar que tot viatge és una aventura en el temps i en l’espai, un mode de connectar no només amb altres cultures i tradicions sinó també amb altres èpoques. Vist, a més, a quina velocitat canvien els paisatges i com alguns indrets que abans acollien a milers de turistes encuriosits ara són presa de la guerra i el terrorisme, viatjar és encara més una necessitat existencial i de connexió amb un món que es transforma i que en certs aspectes desapareix. Qui hagi passejat per les ruïnes de Palmira segur que mirarà d’una.
La segona novel·la que va publicar l'autora mallorquina mostra un univers cru, el de la vida als pobles rurals durant els anys 60.
La pel·lícula reflexiona sobre les coses importants de la vida a través de l'anodina vida d'un matrimoni i d'un tercer personatge.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc En els darrers mesos tant la premsa italiana com la internacional està parant especial atenció a la decadència de Roma, una de les capitals europees de l’art, la moda, la gastronomia i la història que, no obstant això, fa temps que està sumida en la brutícia, la mala gestió de la seva xarxa de transport, la precarietat i el desencant. Roma ja no és Roma o almenys no s’assembla a aquella ciutat de cinema i somni d’abans. Precisament el cinema i la literatura italians porten uns quants anys posant també el focus en aquest.
Aquest film és probablement el més popular del director turc i també el que marca un punt d'inflexió en la seva obra.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc M’agrada pensar que tot viatge és una aventura en el temps i en l’espai, un mode de connectar no només amb altres cultures i tradicions sinó també amb altres èpoques. Vist, a més, a quina velocitat canvien els paisatges i com alguns indrets que abans acollien a milers de turistes encuriosits ara són presa de la guerra i el terrorisme, viatjar és encara més una necessitat existencial i de connexió amb un món que es transforma i que en certs aspectes desapareix. Qui hagi passejat per les ruïnes de Palmira segur que mirarà d’una.
En la seva segona pel·lícula el director turc retratava la crisi vital d'una dona que vivia en un harem, quan aquest tanca.
En la seva primera pel·lícula, el protagonista és un home que rep un local en herència, la qual cosa fa que es replantegi la seva vida.
Natsume Soseki relata l’aventura d’un jove procedent d’una zona rural que marxa a la cosmopolita Tòquio a estudiar .
La pel·lícula és l'adaptació de la segona novel·la de la sèrie 'Los crímenes del Departamento Q' de Jussi Adler-Olsen.