-
'Amors & Humors', la proposta de Pep Planas i Abel Folk, posa en escena textos dels dos autors amb música d'època.
-
Rosa Navarro Durán. Barcelona L’art narratiu de Cervantes es mostra en multitud de llocs de les seves esplèndides novel·les, en la construcció de la trama, en la creació dels seus personatges, en la meravella dels seus diàlegs, i fins i tot en petits racons que podem descobrir si els il·luminem. Li passa al seu tapís narratiu el mateix que a les grans pintures: l’obra de Velázquez és admirable del tot, però ho és també en aquesta mirada d’estupor de Vulcà en el moment en què Apol·lo, el Sol, li està explicant l’adulteri de la seva esposa Venus amb.
-
Albert Mena. Barcelona Els entremeses tradicionals del teatre espanyol entesos com espai on somiar, on hi té cabuda la crítica, però sobretot on els instints humans es troben a flor de pell. La companyia del Teatro de la Abadía de Madrid ens arrossega a l’atmosfera intel·lectual de tres obres de Miguel de Cervantes fent explícita aquesta reflexió, emprant per a tal objectiu sons d’animals, cançons, esperit de celebració i sobretot un bon raig d’actitud picaresca. L’aparició d’aquests temes i el seu desenvolupament durant les dues hores d’espectacle es justifica com a prolongació narrativa d’aquest nucli conceptual fort, fet.
'Amors & Humors', la proposta de Pep Planas i Abel Folk, posa en escena textos dels dos autors amb música d'època.
Rosa Navarro Durán. Barcelona L’art narratiu de Cervantes es mostra en multitud de llocs de les seves esplèndides novel·les, en la construcció de la trama, en la creació dels seus personatges, en la meravella dels seus diàlegs, i fins i tot en petits racons que podem descobrir si els il·luminem. Li passa al seu tapís narratiu el mateix que a les grans pintures: l’obra de Velázquez és admirable del tot, però ho és també en aquesta mirada d’estupor de Vulcà en el moment en què Apol·lo, el Sol, li està explicant l’adulteri de la seva esposa Venus amb.
Albert Mena. Barcelona Els entremeses tradicionals del teatre espanyol entesos com espai on somiar, on hi té cabuda la crítica, però sobretot on els instints humans es troben a flor de pell. La companyia del Teatro de la Abadía de Madrid ens arrossega a l’atmosfera intel·lectual de tres obres de Miguel de Cervantes fent explícita aquesta reflexió, emprant per a tal objectiu sons d’animals, cançons, esperit de celebració i sobretot un bon raig d’actitud picaresca. L’aparició d’aquests temes i el seu desenvolupament durant les dues hores d’espectacle es justifica com a prolongació narrativa d’aquest nucli conceptual fort, fet.