Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Amb motiu del quart centenari de la mort de William Shakespeare i Miguel de Cervantes s’han posat ja en escena diferents espectacles. El darrer, al Romea, combina música i paraules. Música d’època molt ben interpretada en directe i amb la veu, personal i evocadora, de Maria Altadill. La part musical és el millor d’un muntatge minimalista i ben intencionat que compta amb dos actors de categoria reconeguda, Abel Folk i Pep Planas, els quals juguen amb els textos, hi introdueixen informacions culturals sobre els personatges, referències a l’actualitat i una bona dosi d’humor, aquest humor que es menciona en el títol.
La part actoral, la de la paraula, que fa de fil conductor de tot el conjunt, no acaba de trobar el to i sembla, en ocasions, una mica improvisada, tot i que potser que aquesta sigui la intenció dels autors, que són també els dos actors en escena. Els textos de Shakespeare, amb petites incisions en anglès, ens són llegits o recitats en català, mentre que pel que fa a Cervantes es respecta el castellà original.
Els actors fan molts papers diferents i juguen amb tons, accents i mímica. En ocasions l’humor fàcil es menja la grandesa de la paraula. Diria que, en general, a causa de les moltes adaptacions al cinema i la televisió, les obres de Shakespeare ens són més conegudes que no pas les de Cervantes. Fins i tot el Quixot continua movent-se entre tòpics recurrents. Per raons del muntatge, els textos literaris ens són presentats en petites dosis i se suposa que l’espectador sabrà situar les situacions en el seu context.
Hi són de mes algunes bones intencions didàctiques dedicades a recordar-nos el que hem perdut, la riquesa de vocabulari o la capacitat d’escoltar, o bé com els drames antics són absolutament actuals pel que fa a coses com ara la ingratitud humana o la violència de gènere. També hi trobem al·lusions sobre la llibertat de la qual gaudeix i ha gaudit la llengua anglesa, sense acadèmies, instituts ni encotillaments, cosa que potser explica, a més a més del tema polític, el seu èxit actual com a vehicle de comunicació universal.
Hi trobem un excés de a brometes sobre les xarxes socials, el twiter, les selfies, la possibilitat de què avui els dos autors escrivissin per a la televisió o la relació de les sèries d’èxit actuals amb el rerefons shakespearià o amb els personatges, excessivament reduïts a símbols, de Sancho i Don Quixot.
L’espectacle, en general, és amable, distret i interessant i representa una oportunitat més d’acostar-nos a aquestes dues figures cabdals i de gaudir d’una estona de música deliciosa i evocadora. Un altre tema és si aquestes aproximacions ben intencionades ens ajuden a conèixer una mica més els dos personatges evocats, la seva època i el seu pes específic en el nostre imaginari cultural o el que van tenir d’innovadors i arriscats en el seu temps. O si bé incideixen en excés en els tòpics amb els quals els contemplem, des del nostre present i des de la distància temporal de quatre segles.
___________
Amors & Humors / Teatre Romea (c/ Hospital, 51) / Textos de William Shakespeare i Miguel de Cervantes / Traduccions de Salvador Oliva i Joan Sellent / Direcció i dramatúrgia de Abel Folk i Pep Planas / Fins el 18 de juny de 2017 / 1 hora i 20 minuts / De 17 a 24 euros / www.teatreromea.com
