Manel Haro. Barcelona / @manelhc Eduardo Mendoza és un d’aquells escriptors que sempre ve de gust llegir. Molts lectors ens acostem a la seva obra per primera vegada a l’institut, ja que al pla d’estudis s’incloïa la lectura de Sin noticias de Gurb o El misterio de la cripta embrujada. Allò va ser cosa de diverses generacions, perquè tots dos llibres es van convertir en long sellers (títols que venen any rere any de forma regular i incansable), cosa que també va provocar que quan apareix una nova aventura del protagonista d’El misterio de la cripta embrujada, el.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Els autors d’èxit, encara més si són autors de gènere, es veuen condicionats a publicar de forma regular. Les promocions en revistes i diaris solen tractar molt bé aquests autors consagrats encara que les seves obres recents no siguin ja tan bones com les anteriors. Fins i tot els seus lectors fidels compren els llibres amb regularitat, tot i que en algun moment, de manera inevitable, els decebin. Això m’ha passat amb l’últim títol de Donna Leon, encara que alguns dels anteriors ja no tenien tampoc el ganxo de la primera època de Brunetti..