Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
El Mag Lari torna al Condal i al Paral·lel per celebrar els seus vint-i-cinc anys damunt dels escenaris. I ho fa amb un espectacle que recull vint-i-cinc números emblemàtics i que és tota una festa de colors, llums, i música. Compta amb uns ajudants que són uns molt bons ballarins i s’acompanya d’alguns fragments de filmacions que evoquen la vida professional de l’il·lusionista.
L’espectacle té un ritme trepidant, expliquen que el nombre de jocs de mans habituals en un espectacle d’aquesta durada, una mica més d’una hora i mitja, acostuma a ser d’una dotzena i aquí s’ha doblat el nombre. La màgia clàssica s’amara de modernitat i les aparicions i desaparicions són el punt fort del conjunt, tot i que acompanyats d’una escenografia agosarada i innovadora. El Mag Lari és, a més a més, un bon actor, un showman i un humorista. Potser és en aquest camp de l’humor on, de forma puntual, grinyola una mica el conjunt, però s’agraeix que es defugi la correcció política en diferents ocasions.
El Mag Lari ha sabut crear un personatge propi, elegant, amb els seus canvis constants de vestuari i la seva seguretat escènica forjada amb els anys i l’experiència tot i que l’artista sembli un etern jovenet. Lari balla, fa playbacks divertits i irreverents, convida a intervenir al públic i juga amb ell. A l’estrena va evocar els seus inicis a l’emblemàtic Llantiol del carrer de la Riereta, feliçment en actiu i que tants bons records ens porta. La banda sonora de l’espectacle és heterodoxa i la selecció musical transita pel temps evocant aquelles cançons que la majoria de persones coneixem i hem cantat en algun moment de gresca.
Un espectacle adient per a aquesta època de l’any i que mostra com la màgia més tradicional s’adapta als nous temps i continua embadalint la gent de totes les edats quan es fa amb mitjans, amb grapa i amb professionalitat. Lari ha creat, a més a més, una escola de màgia, oberta als infants i als adults i als que pensin que poden fer, d’aquesta activitat artística, la seva professió. Al capdavall això de les aparicions i desaparicions, aquestes espases que tallen a trossos caixes misterioses de les quals no saben què ni qui en sortirà i que ens tornen a fer patir una mica, ni que sigui entre somriures, té aquell component de misteri tan excitant. Un misteri que, és clar, no tenim cap interès en entendre ni en descobrir.
___________
25 il·lusions / Teatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Un espectacle del Mag Lari / Direcció: Josep Maria Lari i David Pintó / Creació: Josep Maria Lari / 90 minuts / Fins el 4 de febrer de 2018 / Entre 25 i 35 euros / www.teatrecondal.cat
