Fran Seva. València / @franseva_
Kopano Matlwa (Pretòria, 1985) forma part de les anomenades «generacions born free» (nascuts lliures) a la Sud-àfrica postapartheid. Només tenia nou anys quan Nelson Mandela va ser escollit president del país, i els seus pares li van dir que, d’ençà d’aquell dia, la seva vida canviaria. No obstant, des de ben jove va poder veure –i viure– nombroses situacions d’injustícia al seu voltant. A la seva tercera obra, Florescència Sembra Llibres en català amb traducció d’Elisabet Ràfols-Sagués i Alpha Decay en castellà amb traducció de Magdalena Palmer). l’autora dona veu a Masechaba, una jove metgessa que ha d’afrontar situacions xenòfobes i masclistes a l’hospital on treballa.
La història, escrita en primera persona i en forma de diari, ens endinsa en la vida de la Masechaba, qui acaba de menstruar per primera vegada i té por de dir-li-ho a la seva mare per si s’emprenya amb ella. A causa d’uns forts dolors, a la jove li han de practicar una ablació endometrial, una de les raons per la qual Masechaba comença a odiar el seu cos, especialment el seu sexe. Amb aquestes primeres pàgines, el lector ja pot descobrir un dels pilars de l’obra: la denúncia de la situació mèdica, especialment de les dones, a Sud-àfrica.
Matlwa relata la dura història que Masechaba viu a l’hospital en el què treballa, amb un sistema sanitari que s’enfonsa, una manca de personal abismal, i abundants situacions plenes de xenofòbia per part dels sud-africans cap als estrangers. La mateixa Masechaba no s’explica aquestes actituds per part dels seus companys i, quan coneix la Nyasha, una metgessa al departament d’obstetrícia i ginecologia procedent de Zimbàbue, els comentaris també acaben dirigint-se a ella per acostar-se a l’estrangera. Quan les dues joves lloguen un pis, la Masechaba descobreix en la Nyasha una entregada activista pels drets civils. La consciència política i social d’aquesta fa que les dues mantinguin discussions al llarg de la història, converses que fan pensar i qüestionar-se molts assumptes tant a la protagonista com al lector.
Quan Matlwa, guanyadora del Dinaane Debut Fiction Award en 2007, començà a escriure Period Pain –«dolor menstrual»–, títol original de l’obra, segurament, no sabia que el seu llibre es convertiria en una de les novel·les polítiques més prometedores dels últims anys per la seva denúncia de problemes de gran complexitat com ara la xenofòbia i el masclisme d’una forma profunda, valenta i humana.
