Fran Seva. Madrid / @franseva_
València inacabada. Maletes plenes de cadàvers. Ciutat solar. Una guerra que posarà fi a totes les guerres. Una finestra que s’obre. Una ballarina i un soldat coix dansant dins la melodia crepitant del foc… Joanjo Garcia ens proposa una història a cavall entre la València de finals del segle XX i començaments del XXI, relatada des de les entranyes d’una Blanca jove, la qual somia amb una cara, un cos diferent -en definitiva, una vida diferent-, i una Blanca adulta, qui té por de la majoria del que i qui li envolta.
Si bé quan agafes de la prestatgeria el darrer llibre de Joanjo Garcia (València, 1977), ho fas amb estranyesa, els dubtes sobre el títol i la possible temàtica de la novel·la comencen a dissipar-se mentre devores les primeres pàgines. Blanca viu amb el seu pare i el seu germà David, mentre que la mare va morir quan ella era menuda. La jove, descontenta amb la seva aparença física causada en part per l’assetjament que pateix a l’escola, relata els seus pensaments més profunds i foscos, quimeres que l’acompanyaran fins a l’edat adulta. La narració es dilueix entre records de la infantesa de la protagonista i el present, amb un llenguatge summament polit i una enumeració dels paràgrafs en cada capítol per així enllaçar els canvis de temps en el relat. El fil conductor de la història, el descobriment d’unes maletes amb cadàvers d’animals a un solar, acompanya la narració d’un passat complex marcat per la mancança d’afecte de Blanca, les mentides que envolten la seva família i la recerca de referents (Heidi en la infantesa per la seva desitjada llibertat, i Lenin en l’adolescència pels seus ideals revolucionaris).
A mesura que apareixen més cossos animals als descampats de la ciutat, el veïnat es desespera amb el pensament que arribarà el dia en què el Majordom, sobrenom enigmàtic que rep l’assassí sense identitat, deixarà una maleta amb un cadàver humà. València, un ciutat desolada i a mig construir, engendrada a base de solars i especuladors urbanístics, és l’escenari on es desenvolupa aquesta història intrigant amb passatges de tendresa i fragilitat. Joanjo Garcia, qui es defineix a una entrevista com a “proletari de les lletres”, ha aconseguit captivar-nos amb la seva darrera obra, Heidi, Lenin i altres amics (Bromera), i amb la qual ha guanyat el Premi Valencià Alfons el Magnànim de Narrativa 2018. L’autor ha publicat en els últims sis anys sis novel·les i quatre d’aquestes han estat premiades en diversos concursos del País Valencià. Els seus lectors, mentrestant, esperem que properament arribi la seva següent obra.
