Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila
Encara que en els darrers anys estem vivint diverses manifestacions feministes que reclamen una millora de les condicions (i de les consideracions) de les dones, pot semblar que aquestes iniciatives s’estan limitat més aviat a països occidentals, però el cert és que en altres zones del món, com a l’Orient Mitjà, cada dia hi ha moviments que van en la mateixa línia. Precisament en les societats islàmiques és on les dones han de lluitar més pels seus drets, tant en la llar, al carrer i davant l’Estat. Això és el que l’escriptora i periodista Mona Eltahawy (Egipte, 1967) anomena “triada misògina”. Ella sosté que les dones de països orientals i del nord d’Àfrica estan reduïdes a l’himen i al hijab, tal i com ja assenyala en el títol de la seva obra. El hijab (roba que cobreix el cap i el cos femení) representa la personificació del silenci de la figura femenina al llarg de la història d’Orient, mentre que l’himen és percebut aquí com la part més rellevant de la condició de dona.
En el seu assaig El himen y el hiyab: Por qué el mundo árabe necesita una revolución sexual (Capitán Swing amb traducció de María Porras Sánchez) Eltahawy posa de manifest com la dona està oprimida tant en l’àmbit privat com en el públic: “Hem de connectar la violència de gènere, les violacions dintre del matrimoni, la mutilació genital femenina i la violència sexual al carrer i dir-ho pel seu nom: crims contra les dones”. Es per aquesta raó que insisteix en la defensa d’una revolució sexual i social que alliberi les dones oprimides del patriarcat del poder i de la llar. L’escriptora adopta una actitud crítica i un estil directe per posar sobre la taula temes que fins ara havien estat tabú en la seva societat. A més, utilitza diverses fonts de documentació d’organitzacions mundials per dotar-ho de dades objectives i també de testimonis de dones orientals, inclòs el seu propi, que relaten fets relacionats amb la pressió familiar i social, els homes, el hijab i la sexualitat.
Aquest és un llibre amb molta força que alça un conjunt de veus molt diverses per reivindicar el feminisme dins i fora de la llar, tal i com ho explica l’autora en les darreres paraules de l’obra: “Les paraules són importants per combatre el silenci, l’alineació i la violència. (…) En el mateix nivell d’importància, les paraules ens ajuden a trobar-nos i a superar l’aïllament que amenaça amb aclaparar-nos i trencar-nos”. Per tant, amb aquest llibre Eltahawy fa una defensa del feminisme i llaça un crit que reclama la llibertat de les dones. Val la pena llegir-lo per entendre que aquest és un moviment global, que la necessitat i els drets dels éssers humans no són tan diferents tot i la distància geogràfica i les cultures que ens separen. Les dones més enllà d’Occident també s’està movent.
