Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Yan Lianke (Henan, 1958) és un dels escriptors xinesos més reconeguts dintre i fora del seu país, tot i la censura que ha patit tantes vegades pels retrats que fa en la seva literatura del règim comunista. Darrerament fins i tot se l’havia situat en les travesses del Premi Nobel de Literatura. En castellà es poden trobar unes quantes de les seves novel·les en diverses editorials, com Maeva, Galaxia Gutenberg i Automática Editorial. La darrera de les que han aparegut és Días, meses, años (Automática Editorial, amb traducció de Belén Cuadra). Es tracta d’una obra molt breu, gairebé una faula, però que posa sobre la taula un dels problemes seriosos que té el gegant asiàtic: la sequera.
El protagonista és un ancià de setanta-dos anys, resident d’un petit poble que es queda buit quan els seus veïns decideixen marxar per la greu sequera que pateix la regió, i que ha provocat que la terra s’hagi esquerdat, l’agricultura sigui impossible i l’amenaça de la fam sigui una realitat. Ell, però, decideix quedar-se quan ja havia començat a marxar, i ho fa perquè en el seu camp descobreix un petit bri d’herba, una planta de blat que, contra tot pronòstic, ha començat a aparèixer. L’ancià confia que allò ha de significar alguna cosa, així que dedica les seves jornades a cuidar d’ella, amb l’ajuda d’un gos que va perdre la vista perquè el sol va cremar-li els ulls.
A mesura que passen els dies, l’ancià començarà a veure que la planta es va tornant groguenca i que el menjar s’acaba. Però lluny de defallir, decideix buscar maneres perquè la planta segueixi creixent i poder tenir, almenys, una panotxa. I, mentrestant, si s’ha de menjar les rates que corren pel camp, ho farà. Més enllà d’una història de supervivència, el que mostra també aquest relat és l’amor incondicional entre un home i un gos. Els dos es fan companyia, s’estimen i són capaços de sacrificar-se l’un per l’altre. Les condicions de vida en aquest poble són dures, no hi ha menjar ni aigua, però cap d’aquests dos éssers perd la seva generositat. Días, meses, años és una novel·leta senzilla, fàcil de llegir, que mostra la lluita per la vida de tres espècies: un humà, un animal i una planta, i és també, una bonica història d’amor entre tots ells.
