-
La pel·lícula confirma Pete Docter com una de les primeres espases de Pixar.
-
La pel·lícula reflexiona sobre les coses importants de la vida a través de l'anodina vida d'un matrimoni i d'un tercer personatge.
-
Aquest film és probablement el més popular del director turc i també el que marca un punt d'inflexió en la seva obra.
-
En la seva segona pel·lícula el director turc retratava la crisi vital d'una dona que vivia en un harem, quan aquest tanca.
-
En la seva primera pel·lícula, el protagonista és un home que rep un local en herència, la qual cosa fa que es replantegi la seva vida.
-
'Una paloma se posó en una rama a reflexionar sobre la existencia', de Roy Andersson, ens anima a pensar sobre la nostra vida.
-
La pel·lícula acusa manca de pols narratiu, ús maldestre de la càmera i estil repetitiu.
-
'Pride', una pel·lícula entre les vagues mineres i l'orgull gai.
-
No és només un biopic, sinó un homenatge a la creença de Pasolini en la capacitat redemptora de la cultura.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, n'accepteu el seu ús
La pel·lícula confirma Pete Docter com una de les primeres espases de Pixar.
La pel·lícula reflexiona sobre les coses importants de la vida a través de l'anodina vida d'un matrimoni i d'un tercer personatge.
Aquest film és probablement el més popular del director turc i també el que marca un punt d'inflexió en la seva obra.
En la seva segona pel·lícula el director turc retratava la crisi vital d'una dona que vivia en un harem, quan aquest tanca.
En la seva primera pel·lícula, el protagonista és un home que rep un local en herència, la qual cosa fa que es replantegi la seva vida.
'Una paloma se posó en una rama a reflexionar sobre la existencia', de Roy Andersson, ens anima a pensar sobre la nostra vida.
La pel·lícula acusa manca de pols narratiu, ús maldestre de la càmera i estil repetitiu.
'Pride', una pel·lícula entre les vagues mineres i l'orgull gai.
No és només un biopic, sinó un homenatge a la creença de Pasolini en la capacitat redemptora de la cultura.