Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Els estudis Pixar no deixen de sorprendre’ns. Inside Out és la seva darrera aposta, un viatge a les emocions protagonitzat per una sèrie d’entranyables personatges que viuen a l’interior de Riley, una nena d’onze anys que acaba de traslladar-se de Minnesota a San Francisco per qüestions laborals del seu pare. Cada un d’aquests petits éssers es correspon amb un estat emocional: Por, Alegria, Tristesa, Ira i Fàstic. Són el centre de control de Riley, els qui batallen perquè cada dia sigui feliç, qui alimenten el seu optimisme, però també els que vehiculen la seva ràbia, decepció i terror quan les circumstàncies no acompanyen.
A la perfecta vida de Riley a Minnesota no hi ha problemes: té una magnífica relació amb els pares, amb els seus amics s’ho passa genial i gaudeix dels seus partits d’hoquei. Però tot just trepitjar la seva nova casa de San Francisco, aquesta felicitat comença a trontollar: nova escola, nous companys de classe, nous amics, el camió de mudança que no arriba, el seu pare que està molt ocupat … Por, Alegria, Tristesa, Ira i Fàstic han de posar fil a l’agulla abans que les emocions de Riley segueixin descontrolant-se de manera tan alarmant.
Inside Out ens proposa una fascinant aventura plena d’imaginació. Us imagineu poder passejar pel nostre propi interior i descobrir de quina manera eficients treballadors organitzen els nostres records? Quin és el criteri que segueixen per eliminar aquelles experiències o aquelles dades de la nostra memòria que ocupen espai i ja no són necessaris conservar? Si teníem un amic imaginari, en quina part del nostre interior està? Com es crea en la nostra imaginació el nostre noi o noia ideal? Què va ser del nostre absurd i divertit món infantil en el que els objectes cobraven vida pròpia i podíem crear un bosc de patates fregides o un palau de galetes? En quin racó del nostre subconscient esperen les nostres pors? Com es creen els somnis que ens acompanyen cada nit?
Aquest impressionant món d’imaginació i emocions va sorgir de la ment de Pete Docter, quan mirava a la seva pròpia filla d’onze anys i es qüestionava què passava pel seu cap mentre creixia i començava a abandonar aquesta màgia i innocència de la infància. I quan Docter es posa a crear, els resultats són espectaculars. Ell és el director d’Up (2009), guanyadora de l’Oscar a la Millor Pel·lícula d’Animació, i de Monstres SA (2001). També és un dels creadors de la història de WALL-E, que va dirigir Andrew Stanton i que també va guanyar l’Oscar a la Millor Pel·lícula d’Animació (2008). Inside Out és la seva confirmació, el film que el manté com una de les primeres espases de Pixar.
Ja no resulta estrany anar al cinema a veure una pel·lícula d’animació i adonar-se que gairebé tots els espectadors són adults. La catalogació “per a tots els públics” ha cobrat un nou sentit amb aquest tipus de pel·lícules, no només perquè ens fan sentir a tots com a nens, ens tornen a la nostra infància durant una hora i mitja, sinó també perquè els creadors saben què tecles tocar per emocionar petits i grans, perquè hi hagi humor per a totes les edats, perquè no hi hagi fibra que es resisteixi a les seves històries. Darrere de cada film de Pixar hi ha molt de talent, però també molt coneixement de les emocions que dominen l’ésser humà.
