-
Matteo Garrone dirigeix l'adaptació del clàssic de Carlo Collodi amb Roberto Benigni en el paper de l'entranyable Geppetto.
-
A la pel·lícula de Barnabás Tóth dos personatges han de seguir endavant tot i haver perdut familiars durant la Segona Guerra Mundial.
-
La pel·lícula de 1955 dirigida per Jerry Hopper retrata els entrebancs amb els quals es troba una noia que vol tenir una vida respectable.
-
La pel·lícula documental de William Fairman i Max Gogarty mostra la pràctica de combinar drogues i sexe al món gai.
-
La cinta de Pilar Palomero és una mena de radiografia generacional protagonitzada per una nena marcada pels secrets de la seva mare.
-
La sèrie de Netflix dirigida per Ava DuVernay explica la condemna de cinc joves negres per una violació i agressió que mai van cometre.
-
A la pel·lícula de Nolan, una mena de James Bond amb aires de ciència-ficció, hi trobem molta acció però poca solidesa argumental.
-
De la pel·lícula de 1959 de Douglas Sirk destaca sobretot l'amor d'una mare negra cap a la seva filla, qui la rebutja pel color de la pell.
-
Manuel Huerga va dirigir una pel·lícula sobre els anys d’exili i lluny dels escenaris del violoncel·lista català.
Matteo Garrone dirigeix l'adaptació del clàssic de Carlo Collodi amb Roberto Benigni en el paper de l'entranyable Geppetto.
A la pel·lícula de Barnabás Tóth dos personatges han de seguir endavant tot i haver perdut familiars durant la Segona Guerra Mundial.
La pel·lícula de 1955 dirigida per Jerry Hopper retrata els entrebancs amb els quals es troba una noia que vol tenir una vida respectable.
La pel·lícula documental de William Fairman i Max Gogarty mostra la pràctica de combinar drogues i sexe al món gai.
La cinta de Pilar Palomero és una mena de radiografia generacional protagonitzada per una nena marcada pels secrets de la seva mare.
La sèrie de Netflix dirigida per Ava DuVernay explica la condemna de cinc joves negres per una violació i agressió que mai van cometre.
A la pel·lícula de Nolan, una mena de James Bond amb aires de ciència-ficció, hi trobem molta acció però poca solidesa argumental.
De la pel·lícula de 1959 de Douglas Sirk destaca sobretot l'amor d'una mare negra cap a la seva filla, qui la rebutja pel color de la pell.
Manuel Huerga va dirigir una pel·lícula sobre els anys d’exili i lluny dels escenaris del violoncel·lista català.