-
En el seu llibre ‘Ópera y drama’, el compositor alemany exposa els seus pensaments sobre com ha de ser la música i l’espectacle teatral.
-
Montserrat Galícia i Anna Ferrando publiquen el llibre '50 +10: Fragments d'òpera que has de conèixer si vols presumir una mica'.
-
Amb ‘Cómo disfrutar de la ópera’ Charles Osborne fa un apropament molt general a aquest món i ofereix una llista de cent obres clau.
-
Amb ‘Trapologia’ Max Besora i Borja Bagunyà analitzen un gènere musical inclassificable, aparentment absurd, però que aixeca passions.
-
Acantilado publica 'Diálogos sobre Mozart', un recull de textos i entrevistes que mostren el pensament del director d'orquestra.
-
En el llibre ‘Barcelona melòmana’ Cesc Avilés recull la vida musical barcelonina i les seves anècdotes dels darrers segles.
-
Albert Mena. Barcelona PJ Harvey va presentar el 2011 Let England Shake, àlbum en què contemplava la història militar del seu país natal, Anglaterra. Allà, la calma i la bellesa pluriestilística de la música contrastava amb l’horror de les escenes de guerra que presentava, fossin aquestes més o menys explícites. Quatre anys després, dóna continuïtat a la reflexió sobre la història i la guerra mitjançant El hueco de la mano, un recull de poemes i fotografies (aquestes últimes a càrrec de Seamus Murphy) que mostren escenes de la vida a Kosovo, Afghanistan i Washington DC. La guerra i.
-
Albert Mena. Barcelona Un espai on cultivar un grup de coses dispar i inversemblant. Un racó al·lucinat, desbordant, ple d’elements mal digerits, que genera coexistència però no unitat. No hi ha res que ens recordi el perquè d’aquesta amalgama: tan sols una boca (o mà) que ha expulsat el que veiem, i que també especifica en quin ordre s’ha produït tot. Aquesta verbositat existencial és pràcticament inseparable dels textos de Nick Cave des dels seus inicis com a lletrista; ja a From Her to Eternity, àlbum de 1984, hi trobem desvaris de malson. A la cançó Cabin Fever se’ns.
-
El teòric musical Charles Rosen analitza en el seu llibre la vida i obra del compositor austríac, considerat un radical del seu temps.
En el seu llibre ‘Ópera y drama’, el compositor alemany exposa els seus pensaments sobre com ha de ser la música i l’espectacle teatral.
Montserrat Galícia i Anna Ferrando publiquen el llibre '50 +10: Fragments d'òpera que has de conèixer si vols presumir una mica'.
Amb ‘Cómo disfrutar de la ópera’ Charles Osborne fa un apropament molt general a aquest món i ofereix una llista de cent obres clau.
Amb ‘Trapologia’ Max Besora i Borja Bagunyà analitzen un gènere musical inclassificable, aparentment absurd, però que aixeca passions.
Acantilado publica 'Diálogos sobre Mozart', un recull de textos i entrevistes que mostren el pensament del director d'orquestra.
En el llibre ‘Barcelona melòmana’ Cesc Avilés recull la vida musical barcelonina i les seves anècdotes dels darrers segles.
Albert Mena. Barcelona PJ Harvey va presentar el 2011 Let England Shake, àlbum en què contemplava la història militar del seu país natal, Anglaterra. Allà, la calma i la bellesa pluriestilística de la música contrastava amb l’horror de les escenes de guerra que presentava, fossin aquestes més o menys explícites. Quatre anys després, dóna continuïtat a la reflexió sobre la història i la guerra mitjançant El hueco de la mano, un recull de poemes i fotografies (aquestes últimes a càrrec de Seamus Murphy) que mostren escenes de la vida a Kosovo, Afghanistan i Washington DC. La guerra i.
Albert Mena. Barcelona Un espai on cultivar un grup de coses dispar i inversemblant. Un racó al·lucinat, desbordant, ple d’elements mal digerits, que genera coexistència però no unitat. No hi ha res que ens recordi el perquè d’aquesta amalgama: tan sols una boca (o mà) que ha expulsat el que veiem, i que també especifica en quin ordre s’ha produït tot. Aquesta verbositat existencial és pràcticament inseparable dels textos de Nick Cave des dels seus inicis com a lletrista; ja a From Her to Eternity, àlbum de 1984, hi trobem desvaris de malson. A la cançó Cabin Fever se’ns.
El teòric musical Charles Rosen analitza en el seu llibre la vida i obra del compositor austríac, considerat un radical del seu temps.