-
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Només arribar al metro (lloc de les meues lectures per excel·lència) un amic em va dir: Què vol dir metec? La veritat, no ho sabia, coneixia métèque, del francès, i per Georges Moustaki, i vaig suposar que seria Els estrangers. Enhorabona, doncs, a l’editor i l’escriptor per recuperar una paraula amb tant de significat dintre del nostre país: metec. Entrant en farina literària, Els metecs (Empúries), de Pep Puig, és la història d’en Mario, un home enfonsat després de separar-se de la seva parella. Aquest, com qualsevol persona en moments d’ensorrament, necessita obrir-se dintre.
-
A 'La guerra no té cara de dona', Svetlana Alexiévich recull el testimoni de centenars de dones que van participar a la II Guerra Mundial.
-
A ‘Els barcelonins’, Adrià Pujol proposa un recorregut antropològic i social amb l’objectiu de mostrar qui i com és la gent de Barcelona.
-
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Hi ha llibres on el més important és el quan, són oportunistes i triomfen. Uns altres pel qui, és a dir, un escriptor que sembla que tot li para bé i treu un llibre. En La pornografia de les petites coses, Joanjo Garcia destaca el com, i ho fa com ell només en sap. El llibre té dues parts: una bona i una millor. No em sobra cap lletra, cap pàgina, ni cap detall, tot és necessari per entendre el llibre. Tota la història gira al voltant del Simposi («congrés» quedava massa elitista) Internacional.
-
Stephan Talty explica la lluita del policia Joe Petrosino contra la perillosa organització criminal 'Mano Negra' de principis del segle XX.
-
A 'Mira'm als ulls', Míriam Hatibi reflexiona sobre els estereotips contra els musulmans i els autèntics reptes per aconseguir la integració.
-
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz El morbo de la mort és quelcom que a tothom —sembla que — ens agrada. Així ho creuen les múltiples productores cinematogràfiques quan, en pocs anys, han tret: Narcos, Pablo Escobar: el patrón del mal, La reina del sur, Gomorra o Alias JJ. Els més joves hem passat de conèixer Popeye per un simpàtic marí que fumava en pipa a ser el sicari de Pablo Escobar. La normalització arriba fins al punt de dur un narcotraficant a les samarretes i creure que és quelcom graciós, com si darrere d’ell no hi hagués morts i famílies.
-
Malpaso publica un volum, a càrrec de Rafael Inglada i Víctor Fernández, amb totes les entrevistes i declaracions del poeta.
-
A ‘Dies que duraran anys’, el fotoperiodista Jordi Borràs mostra els principals fets vinculats al referèndum d’independència.
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Només arribar al metro (lloc de les meues lectures per excel·lència) un amic em va dir: Què vol dir metec? La veritat, no ho sabia, coneixia métèque, del francès, i per Georges Moustaki, i vaig suposar que seria Els estrangers. Enhorabona, doncs, a l’editor i l’escriptor per recuperar una paraula amb tant de significat dintre del nostre país: metec. Entrant en farina literària, Els metecs (Empúries), de Pep Puig, és la història d’en Mario, un home enfonsat després de separar-se de la seva parella. Aquest, com qualsevol persona en moments d’ensorrament, necessita obrir-se dintre.
A 'La guerra no té cara de dona', Svetlana Alexiévich recull el testimoni de centenars de dones que van participar a la II Guerra Mundial.
A ‘Els barcelonins’, Adrià Pujol proposa un recorregut antropològic i social amb l’objectiu de mostrar qui i com és la gent de Barcelona.
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Hi ha llibres on el més important és el quan, són oportunistes i triomfen. Uns altres pel qui, és a dir, un escriptor que sembla que tot li para bé i treu un llibre. En La pornografia de les petites coses, Joanjo Garcia destaca el com, i ho fa com ell només en sap. El llibre té dues parts: una bona i una millor. No em sobra cap lletra, cap pàgina, ni cap detall, tot és necessari per entendre el llibre. Tota la història gira al voltant del Simposi («congrés» quedava massa elitista) Internacional.
Stephan Talty explica la lluita del policia Joe Petrosino contra la perillosa organització criminal 'Mano Negra' de principis del segle XX.
A 'Mira'm als ulls', Míriam Hatibi reflexiona sobre els estereotips contra els musulmans i els autèntics reptes per aconseguir la integració.
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz El morbo de la mort és quelcom que a tothom —sembla que — ens agrada. Així ho creuen les múltiples productores cinematogràfiques quan, en pocs anys, han tret: Narcos, Pablo Escobar: el patrón del mal, La reina del sur, Gomorra o Alias JJ. Els més joves hem passat de conèixer Popeye per un simpàtic marí que fumava en pipa a ser el sicari de Pablo Escobar. La normalització arriba fins al punt de dur un narcotraficant a les samarretes i creure que és quelcom graciós, com si darrere d’ell no hi hagués morts i famílies.
Malpaso publica un volum, a càrrec de Rafael Inglada i Víctor Fernández, amb totes les entrevistes i declaracions del poeta.
A ‘Dies que duraran anys’, el fotoperiodista Jordi Borràs mostra els principals fets vinculats al referèndum d’independència.