Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Anna Oliveras (Vic, 1985) va guanyar amb aquest llibre el Premi de Narrativa Vila d’Ascó fa un parell d’anys. Es tracta del seu primer llibre publicat i mostra la utilitat que encara tenen els premis per a poder donar a conèixer llibres i autors. Personatges (Cossetània) és un recull de vint-i-quatre relats amb alguns enllaços interns que els donen una certa unitat, reflectits en personatges i situacions. Els relats no tenen títol sinó que s’encapçalen amb cites diverses, molt diferents, i amb una mena de llistes de la compra literàries, relacionades amb el contingut narratiu..
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No es pot negar que en la poesia de Manuel Forcano hi ha passió. Passió i vida. Quan obres els seus llibres, es fa la llum, esclaten les veus, s’escampen els aromes, les músiques t’abracen. Es com quedar-se tancat en una biblioteca una nit i descobrir de cop i volta que els llibres parlen, que les batalles que contenen continuen vives, que els amors narrats al llarg dels anys perduren, que les tragèdies vessen encara els seus laments, tot plegat com si res mai no hagués mort o com si tot s’hagués de.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc M’agrada pensar que tot viatge és una aventura en el temps i en l’espai, un mode de connectar no només amb altres cultures i tradicions sinó també amb altres èpoques. Vist, a més, a quina velocitat canvien els paisatges i com alguns indrets que abans acollien a milers de turistes encuriosits ara són presa de la guerra i el terrorisme, viatjar és encara més una necessitat existencial i de connexió amb un món que es transforma i que en certs aspectes desapareix. Qui hagi passejat per les ruïnes de Palmira segur que mirarà d’una.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Anna Oliveras (Vic, 1985) va guanyar amb aquest llibre el Premi de Narrativa Vila d’Ascó fa un parell d’anys. Es tracta del seu primer llibre publicat i mostra la utilitat que encara tenen els premis per a poder donar a conèixer llibres i autors. Personatges (Cossetània) és un recull de vint-i-quatre relats amb alguns enllaços interns que els donen una certa unitat, reflectits en personatges i situacions. Els relats no tenen títol sinó que s’encapçalen amb cites diverses, molt diferents, i amb una mena de llistes de la compra literàries, relacionades amb el contingut narratiu..
‘Banc de fusta’, d'Antònia Vicens, són quatre relats protagonitzats per personatges frustrats en la Mallorca dels anys seixanta.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No es pot negar que en la poesia de Manuel Forcano hi ha passió. Passió i vida. Quan obres els seus llibres, es fa la llum, esclaten les veus, s’escampen els aromes, les músiques t’abracen. Es com quedar-se tancat en una biblioteca una nit i descobrir de cop i volta que els llibres parlen, que les batalles que contenen continuen vives, que els amors narrats al llarg dels anys perduren, que les tragèdies vessen encara els seus laments, tot plegat com si res mai no hagués mort o com si tot s’hagués de.
La segona novel·la que va publicar l'autora mallorquina mostra un univers cru, el de la vida als pobles rurals durant els anys 60.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc M’agrada pensar que tot viatge és una aventura en el temps i en l’espai, un mode de connectar no només amb altres cultures i tradicions sinó també amb altres èpoques. Vist, a més, a quina velocitat canvien els paisatges i com alguns indrets que abans acollien a milers de turistes encuriosits ara són presa de la guerra i el terrorisme, viatjar és encara més una necessitat existencial i de connexió amb un món que es transforma i que en certs aspectes desapareix. Qui hagi passejat per les ruïnes de Palmira segur que mirarà d’una.
LaBreu Edicions publica en el volum 'Tots els sepulcres' tres dels poemaris més reeixits de l'autor mallorquí Jaume C. Pons Alorda.
Antoni Munné-Jordà reclama ampliar el panorama literari català amb textos agosarats i innovadors que publica l'editorial Males Herbes.
El Gall Editor reuneix els textos personals de l'autor mallorquí, una passa més en la dignificació i posada en relleu de la seva obra.
Gemma Gorga ret homenatge a una generació de dones valentes que renunciaren a la seva veu per poder sobreviure.