Marta Planes. Lleida / @martaplanes La dona pèl-roja, d’Ohran Pamuk, explica la història de Cem, un jove turc de classe mitjana que als anys 80 accepta una feina com a aprenent de pouaire en un poblet dels afores d’Istanbul. El seu pare ha abandonat la família i Cem necessita els diners per poder continuar estudiant. S’estableix, durant aquell estiu, una relació paterno-filial entre el mestre Mahmut i Cem. “Si vols ser un bon aprenent, hauràs de ser com un fill, per mi”, li diu el mestre. I és que la relació de confiança és indispensable en una feina.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Així com la literatura i el cinema dels Estats Units treuen molt de partit dels afers exteriors del seu aparell militar (on fins i tot els propis soldats escriuen les seves memòries), no es pot dir el mateix de la literatura espanyola, que poques vegades tracta el tema de les guerres en les que participa Espanya. És clar que si atenem al que el govern central considera guerra, resulta que Espanya no ha participat en cap d’elles des de fa molts anys. Dit d’una altra manera, Espanya no fa la guerra amb ningú,.