Patricia Tena. Barcelona
Candace Bushnell recupera els anys d’adolescència de la cèlebre Carrie Bradshaw, protagonista de Sex and the City (Sexo en Nova York a Espanya). ¿I com era Carrie Bradshaw abans de ser Carrie Bradshaw? Els seus diaris pretenen donar resposta a tots els dubtes. En la novel·la (que, tot i el títol, no té estructura de diari), coneixerem una Carrie de disset anys que s’assembla bastant a qui més endavant serà. Òbviament, la diferència d’edat és un factor important, així que aquí trobem ja els primers indicis de la seva captivadora personalitat, però en una versió més lleugera: no hi ha llargues i explícites converses sobre sexe, però sí la seva preocupació pel fet que l’espavilada de la classe hagi deixat de ser verge i ella no, o la seva indignació després que un noi la pressioni perquè li practiqui sexe oral.
La seva vocació d’escriptora ja comença a ser latent en aquesta etapa d’estudiant: al llarg de la novel·la confessa que el seu somni més gran és ser escriptora i, de fet, decideix començar a escriure al diari del seu institut, La nou moscada, per millorar l’estil d’aquesta publicació i impregnar-la amb el seu inconfusible segell. I la cirereta del pastís per a molts és que en aquest llibre ja comença a mostrar-nos també el seu exquisit (encara que a vegades dubtós) gust per la moda. Per tant, podem assegurar que Candance Bushnell ha sabut mostrar-nos una versió adolescent de Carrie bastant encertada i coherent.
No obstant això, la pregunta que jo em faig és: ¿ens interessa aquesta Carrie sense Manolos, Cosmopolitans, Mr. Big i les seves amigues Miranda, Charlotte i Samantha? Sense tots aquests factors, ¿no es converteix, simplement, en la protagonista de qualsevol novel·la adolescent amb els típics problemes d’aquesta etapa? Sí, és la Carrie, però probablement podria haver estat qualsevol altra noia. Com a fan confessa de la sèrie (i també de la primera pel·lícula), Els diaris de Carrie em semblen anecdòtics però poca cosa més. He trobat a faltar constantment escoltar les altres noies de la sèrie (que òbviament no apareixen perquè les coneix en el futur), ja que als personatges secundaris d’aquesta novel·la els manca carisma.
Per la xarxa ja circulen rumors sobre l’adaptació cinematogràfica d’aquest llibre amb Miley Cyrus, l’eterna Hannah Montana per molt que li pesi, en el paper de la jove Carrie. Segur que, com jo, molts seguidors de la sèrie veuran innecessària aquesta pel·lícula, tal com ho va ser el segon llargmetratge vergonyós de Sex and the City ambientat a Abu Dhabi. Està clar que quan alguna cosa agrada, cal aprofitar-ho, però es corre el risc d’acabar per oferir un producte sense qualitat molt allunyat de la idea original i que acabi per decebre els seus seguidors.
