Marta Planes. Lleida / @martaplanes
La veritat o altres mentides (Edicions 62 en català amb traducció de Carlota Gurt i Núria Parés i Seix Barral en castellà amb traducció de Carles Andreu) és la primera novel·la del guionista alemany Sascha Arango. El seu protagonista absolut és Henry Hayden, un escriptor d’èxit i marit exemplar, un home encantador i simpàtic que viu amb totes les comoditats. Una situació idíl·lica que perilla el dia que la seva amant i editora, la Betty, li anuncia que està embarassada. En Henry es veu obligat a prometre-li que aquella mateixa nit li explicarà tot a la seva dona, la Martha. Però en Hayden no és el que sembla, ni com a escriptor ni com a persona, i prefereix tirar pel dret abans que dir la veritat. I un cop s’ha engegat la roda, ni el mateix Henry és capaç de parar-la.
La lectura de La veritat i altres mentides és fàcil i àgil. Complau el lector menys avesat perquè li permet endevinar per on aniran els trets, però decep als més experimentats quan utilitza trucs clarament efectistes destinats a despistar-lo però que es veuen a venir (és impossible analitzar-los sense fer spoilers, però hi ha algunes estratagemes de vergonya aliena: l’accident de cotxe, la visita al dipòsit de cadàvers, totalment innecessària i els turistes que acampen sobre l’escena del crim i sense saber-ho, esborren totes les pistes). El lector sol acceptar totes les propostes de l’autor, per més inversemblants que siguin, sempre que aquest li presenti com una cosa que havia de passar, integrada en la ficció i fonamentada sobre arguments sòlids.
Tota bona novel·la negra està –i ha d’estar- farcida de pistes falses, però que el lector no hauria de detectar a les primeres de canvi. La metàfora de la mostela que rosega el sostre de la casa de Henry és igualment massa evident. A la novel·la d’Arango se li veuen les costures i hi ha un cert tipus de públic que això no ho perdona, tot i que aquest també pot acabar gaudint de la lectura en clau de comèdia d’humor negre, intentant anticipar-se al proper incident que li passarà a Henry (o que ell mateix provocarà). El personatge de Henry és curiós: mentider, estafador i fins i tot assassí, té atacs de generositat que ni ell mateix s’explica i que de vegades acaben comportant-li nous problemes. Els altres dos vèrtexs del triangle amorós, Betty i Martha, són personatges totalment plans. El de Betty, perquè no dona per a més i el de Martha perquè l’autor el deixa de banda o no li interessa desenvolupar-lo, ja que té un evident potencial dramàtic que es perd. En resum, una novel·la que fa passar l’estona, que ja és molt. Però només això. Ideal per refer-se d’una lectura més densa o deixar a un amic poc lector.
