Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
El Teatre Condal inicia temporada amb una proposta innovadora. L’obra triada ha estat el musical Fun Home, un èxit relativament recent a Broadway i Londres. L’obra es basa en la realitat i en una novel·la gràfica d’Alison Bechdel, autobiogràfica, sobre la seva pròpia família. El personatge protagonista, la mateixa Alison, ens mostra tres etapes de la seva vida, interpretades per tres persones diferents, Mariona Castillo en l’etapa adulta, Clara Solé, en l’adolescència i en els inicis de la universitat, i les nenes Lara Kate Albertos, Noa Flores i Mariona Lleonart, que s’alternen en el paper de l’Alison infant. La producció és de No Day But Today.
Tot l’equip és de gruix i d’una gran categoria, els actors i actrius, nens i nenes inclosos, canten i actuen a un nivell excel·lent i la versió en català del text és acurada, moderna i convincent. La direcció artística d’Onyric –el nou projecte artístic que ha encetat el Condal- i la de l’espectacle és de Daniel Anglès, un professional brillant i polifacètic i amb una llarga experiència teatral, qui, a més a més, interpreta aquest pare singular, turmentat per una homosexualitat que no acaba de voler admetre, cosa que l’empeny a l’autodestrucció. En pocs anys, la visió de l’homosexualitat i la llibertat en els costums sexuals ha variat molt en el món occidental i potser va bé recordar que no fa pas tantes dècades les coses eren molt diferents.
Alison Bechdel és avui una reconeguda dibuixant de còmics, amb una obra inspirada en ella mateixa on sovint hi sura la intenció d’esberlar els tòpics que embolcallen el món lèsbic o de posar en evidència el masclisme vigent en tants àmbits. Una de les seves tires còmiques va inspirar el Test de Bechdel, destinat a copsar el masclisme poc perceptible en pel·lícules i d’altres produccions artístiques. L’arribada al Condal de Fun Home segurament ens donarà a conèixer més a fons aquesta creadora que, si bé no és exactament una activista política, ha posat en evidència, en la seva obra, la relació complexa entre la política i la vida quotidiana de la gent.
El títol de l’obra juga amb el llenguatge, Fun, és en realitat l’abreviació de Funerària, un negoci familiar. Però també vol dir casa divertida. El títol complet de la historieta era Fun Home. Una família tragicòmica. I és que malgrat els problemes evidents dels seus progenitors, els secrets familiars i els canvis d’humor del pare a causa de la seva doble vida, s’estimaven i en la vida quotidiana existien moments feliços i divertits. I és que les famílies no són felices o infelices, Tolstoi no la va encertar. Són de tot una mica i viuen moments i circumstàncies molt diferents. Els nostres greuges amb els pares solen minvar quan arribem a la maduresa i ens adonem de què són persones com les altres i de què nosaltres mateixos també cometem molts errors.
L’escenografia és espectacular i innovadora, i ens situa en una casa aclaparadora, plena de coses, que el mateix pare ha reformat de forma obsessiva. Com obsessiu és el seu afany per la lectura, que vol transmetre a la filla. S’han programat diferents activitats i propostes a l’entorn de la representació de l’obra. Una obra per a un públic molt divers, sense prejudicis, això sí, tot i que, afortunadament el nostre món, al menys, en aparença, ha canviat molt pel que fa al tema de la llibertat individual. Tant de bo Fun Home tingui l’acollida i l’èxit que mereix. L’excel·lència del conjunt mostra l’alt nivell de tanta gent jove que domina un munt de recursos i que mereix reconeixement i oportunitats.
________
Fun Home / Teatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Direcció de Daniel Anglès / Basada en un text d’Alison Bechdel / Llibret de Lisa Kron / Música de Jeanine Tesori / Fins el 4 de novembre de 2018 / 1 hora i 40 minuts / www.teatrecondal.cat
