Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
CaixaForum ha inaugurat l’esperada exposició sobre Max Beckmann (1884-1950), un dels grans pintors alemanys del segle XX. El pintor va passar, però, els seus darrers anys fora d’Alemanya, els nazis l’havien classificat com a pintor degenerat. Va haver d’exiliar-se a Holanda i, posteriorment, amb l’arribada dels nazis a aquest país, als Estats Units. L’artista havia nascut a Leipzig, va començar a dibuixar des de molt jove i l’any 1900 va ingressar a l’Acadèmia d’Arts de Weimar. Amb la seva primera dona es va traslladar a París i va viatjar per Itàlia, abans d’establir-se al Berlín de principis del segle XX. Va fer una primera exposició, amb una clara influència dels impressionistes, l’any 1912.
L’arribada de la Primera Guerra Mundial va representar un fort trasbals, l’experiència li va provocar crisis nervioses i va tenir un gran pes en la seva obra posterior, que va anar tirant cap a l’expressionisme. Va donar classes d’art fins que el partit nazi no el va acomiadar, l’any 1933. Va viatjar a París sovint, va rebre moltes influències de la pintura francesa, i va començar a elaborar els seus tríptics, inspirats per El Bosco. Es va divorciar i es va tornar a casar. La seva segona dona, Quappi, apareix sovint en els seus quadres, a més d’ell mateix, en diferents autoretrats. Va morir l’any 1950 als Estats Units, d’un atac de cor. A banda de les seves pintures, on es representen sovint grotesques escenes de la vida quotidiana, va realitzar vuit escultures en bronze.
Malgrat les influències rebudes va ser un artista individualista i solitari. La guerra i el nazisme, així com l’exili, van contribuir a una certa amargor que es percep en la seva obra. L’exposició que es presenta a Barcelona ha passat pel Thyssen-Bornemisza de Madrid, amb gran èxit, i es podrà veure a CaixaForum fins a finals de maig. Ha estat comissariada per l’historiador i crític d’art Tomàs Llorens. Aplega quaranta-nou peces de l’artista, entre les quals, a més a més de les pintures hi ha dues escultures i deu litografies, ja que Beckmann va ser un notable gravador. És una bona ocasió per conèixer aquest pintor, molt valorat i estimat a Alemanya però poc conegut en el nostre país, fins ara. No és un estil fàcil, el de Beckmann, beu en moltes fonts i recorre a enigmàtiques al·legories.
Malgrat les dificultats en entrar a fons en la seva obra el pintor reflecteix molt bé la tragèdia humana, centrada en els desastres que van sacsejar l’Europa de la primera meitat del segle XX, així com l’absurd món nocturn de les grans ciutats. La mostra incideix, sobre tot, en el seu temps d’exiliat. Un profund pessimisme es pot copsar en molts dels quadres exposats. Va morir quan havia aconseguit reconeixement, diners i les possibilitats de córrer món i de llibertat que una bona situació econòmica possibilita. És aquesta una gran ocasió per gaudir d’una obra poc coneguda fins ara, la d’un d’aquests grans creadors que van sorgir en l’esplèndida i breu etapa d’entreguerres, a l’Alemanya en ebullició creativa de la República de Weimar.
____________
Max Beckmann. Leipzig, 1884 – Nova York, 1950 / CaixaForum Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guardia, 6) / Fins el 26 de maig de 2019 / Entrada: 4 euros (gratuïta per a clients de La Caixa) / caixaforum.es
