La Roca Barcelona Gallery, un espai per reivindicar el disseny

La firma de sanitaris va encarregar a l’arquitecte Carlos Ferrater un edifici per exposar producte propi i obra de diversos creadors
Barcelona Roca Gallery
La façana de la galeria de nit sembla una cascada d'aigua / Fotografies d'Alejo Bagué cedides per OAB.

Manel Haro/ @manelhc


Pot una exposició de sanitaris ser considerada art? Bé, segurament, si no li donem gaires voltes al tema, diríem que no, que res és menys artístic que el lloc on hem d’anar a fer les nostres necessitats, i això que en la història de l’art hi ha un urinari que es va fer molt famós, aquell que equivocadament es va atribuir a Marcel Duchamp. Ara bé, si ens posem davant de diferents models de sanitaris, segurament tindrem preferències per uns o altres, i ràpidament imaginarem com volem que sigui el nostre bany. Això vol dir que el disseny és important, i si el disseny és important, vol dir que al darrere hi ha creadors que aposten per una estètica i unes prestacions determinades. Passa amb els llums de casa, les cortines, els mobles o les aixetes. Per això molts arquitectes (ep, l’arquitectura és un art, no?) han dissenyat el seu propi mobiliari o les seves pròpies vaixelles.

 

 

Dit això, és evident que ningú queda amb els amics per anar un dissabte a la tarda a veure una exposició de sanitaris, si no és que vol comprar-ne un i que els col·legues tenen una paciència infinita. Conscients d’això, moltes empreses de decoració han convertit les seves botigues en showrooms, espais d’exposició de disseny on els visitants poden fer volar la seva imaginació. El disseny és a tot arreu, sedueix, i això és el que vol projectar la marca de sanitaris Roca amb les seves galeries arreu del món, la primera de les quals es va obrir a Barcelona. N’hi ha d’altres a Pekín, Lisboa, Londres, Madrid i Shanghai. Aviat s’obrirà una altra a Sao Paulo i més endavant a Dubai. El primer que s’ha de dir de tot plegat és que només l’edifici on està ubicada la galeria de la capital catalana és en si mateix una obra d’art, dissenyat per l’arquitecte barceloní Carlos Ferrater (1944) i el seu equip, Borja i Lucía Ferrater.

 

 

Per qui no el conegui, Ferrater és l’arquitecte de l’Hotel Juan Carlos I de Barcelona, el Palau de Congressos de Catalunya i l’estació de tren de Saragossa Delicias. Entre els  projectes en marxa del seu despatx (OAB) estan, per exemple, el Museu d’Art Modern d’Almati (Kazakhstan). Qui s’apropi a la Roca Barcelona Gallery (2009) es trobarà amb un edifici que s’inspira en les diferents fases i estats de l’aigua. És per això que la façana està formada per vuit mil tires de vidre tractats per ser extraclars i disposats en panells de deu unitats amb una separació de silicona. A més, les peces estan il·luminades per més de quatre mil leds blaus que de nit ofereixen un efecte cascada. D’aquesta manera, durant el dia l’aigua es presenta en forma d’estat sòlid i quan cau la nit, l’aigua sembla que comença a moure’s.

 

 

És indubtable que la Roca Barcelona Gallery pretén ser un espai experiencial, i no només per fora, ja que el projecte arquitectònic, com explica OAB, es va basar en dues idees essencials: la seva forma i aspecte exterior i l’experiència de l’espai viscuda en el seu interior. Quan el visitant hi entra, trepitja per un terra ceràmic, sota un fals sostre de varetes d’acer i envoltat de parets de tetraedres d’escuma que ofereixen una sensació de més amplitud. Cal dir que el color dominant és el negre, creant així un ambient més envoltant i fugint dels clàssics showrooms blancs. A les parets, es poden veure diverses pantalles amb aigua en caiguda o amb blocs de gel trencant-se, donant, novament, aquesta sensació de moviment i de fluïdesa, de circulació pels diversos estats de l’aigua.

 

 

Però no només això, l’estímul més gran és observar la ciutat des de dintre de l’edifici, a través dels vidres de la façana, especialment quan hi toca el sol, que produeix efectes com la difracció, la reflexió i la refracció de la llum obtenint com a resultat la distorsió, la translació i la superposició de la imatge a través de la façana. Perquè ho entengueu, des de la primera planta d’aquest showroom es pot veure el veí edifici d’El Corte Inglés superposant-se al cos negre del Pedralbes Center, el qual, en realitat, està uns quants metres més cap a la dreta. Aquesta distorsió, translació i superposició es pot apreciar amb altres elements del carrer. Ens diu el despatx: «des de dins, observem carrers on abans no n’hi havia, es dupliquen edificis i veiem vianants caminant pensant que estan on els veiem però que en realitat es troben en un altre lloc físic diferent.»

 

 

Com no podria ser de cap altra manera en la galeria d’aquesta firma catalana de sanitaris nascuda el 1917, els lavabos són tota una experiència. Diversos espais ovalats, cadascun dels quals té un disseny diferent, imposen un escenari gairebé de ciència-ficció. Els 2.400 metres quadrats de la Roca Barcelona Gallery estan així destinats a exposar el disseny propi, però també és un espai multidisciplinar on es programen exposicions diverses relacionades amb l’arquitectura i el disseny, així com esdeveniments i conferències lligats sempre a  aquests àmbits. I en aquest punt és on el projecte respon a les necessitats corporatives de la marca, però també amb la seva voluntat d’establir un diàleg amb la ciutat. Qui entri a veure una exposició de disseny és molt probable que acabi visitant també l’exhibició de sanitaris, perquè res no grinyola, ja que, en definitiva, es tracta de més disseny.

 

 

I aquí podem deixar-nos seduir per luxosos dissenys d’Armani, fruit d’una col·laboració entre Roca i el dissenyador de moda. Aixetes, armaris i sanitaris de la marca Armani, en què fins el més mínim detall està calculat. Per exemple, una banyera d’hidromassatge en què les bombolles tenen la mida exacta de les bombolles del cava, ja que algun estudi diu que aquesta és la mida més adequada per relaxar el cos humà (ep, m’ho crec!). I aquestes peces, exposades com o obres d’art dialoguen amb altres que encara que a nosaltres ens semblin cosa de ciència-ficció, a Àsia ja hi estan més que acostumats: lavabos amb comandament a distància per regular la temperatura del seient o la pressió del rajolí d’aigua que serveix per netejar-se. Ai, ja ho crec que el disseny és art!

 

Categories
ArquitecturaARTBarcelonaEdificisTERRITORI
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES