Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Rebecca West (1892-1983) va ser reconeguda com una de les intel·lectuals més importants en llengua anglesa i va a arribar a ser nomenada dama de l’Imperi Britànic. Va treballar en molts mitjans periodístics i va escriure llibre de molts gèneres, de no ficció i de narrativa. La seva llarga i apassionada vida va travessar el complicat segle XX, dels fets socials i polítics del qual en seria una observadora lliure, crítica i, a voltes, incòmoda. La seva ideologia feminista ens la mostren com una dona avançada al seu temps i tot i que va rebre premis i va tenir molts èxits en la seva professió, també va rebre crítiques, més aviat lligades al fet de manifestar les seves opinions amb tota llibertat que no pas al valor de la seva escriptura. El seu nom veritable era Cecily Isabel Fairfield i va manllevar el nom d’un dramàtic i rebel personatge d’una obra d’Ibsen.
Va tenir una relació i un fill amb l’escriptor H.G.Wells, apassionada i relativament breu, tot i que van continuar sent, més o menys, amics. La relació amb aquest fill va ser difícil i un seu matrimoni posterior tampoc no va ser del tot plàcid ni feliç. West va ser una persona d’esquerres, implicada en política i es va relacionar amb el bo i millor del món de la cultura de la seva època. Però, lúcida i objectiva, va criticar l’estalinisme, cosa que li va comportar el rebuig d’una part d’aquell món intel·lectual al qual va costar tant d’admetre els crims estalinistes o la realitat d’un comunisme estatalitzat, contemplat amb badoqueria des de l’Europa de la postguerra.
La família Aubrey (Univers en català amb traducció de Mar Vidal i Seix Barral en castellà amb traducció d’Andrés Barba i Carmen M. Cáceres) és una gran novel·la amb molts referents autobiogràfics i grans similituds amb la realitat infantil i adolescent de l’autora, tot i que passada per un procés d’elaboració intel·lectual important. Aquesta família està formada per una mare intel·ligent però sacsejada per les circumstàncies, excel·lent pianista, retirada, a causa del seu matrimoni i de les exigències de la vida familiar. El pare és una mena d’intel·lectual brillant però absent, balafiador del patrimoni però estimat, valorat i idealitzat per la família i per gent que el coneix, l’admira i li dona feina o l’ajuda econòmicament. Acabarà, com va passar en el cas de Rebecca West, per abandonar dona i fills, i si la família no cau en la ruïna total és perquè la mare ha aconseguit, malgrat no ser massa prudent, conservar uns quadres valuosos fent creure al pare que eren còpies.
La protagonista i narradora dels fets té una germana bessona, amb qui es compenetra i amb qui comparteix l’afició per la música i la destresa en el piano, una germana més gran que no ha heretat aquestes qualitats, cosa que no accepta, mentre intenta tocar el violí el millor que sap, esperonada per una professora que s’encaterina d’ella, i un germà més petit, absolutament encisador. Molts altres personatges envolten aquest nucli familiar, tots ells interessants i que són contemplats per la protagonista amb un gran intent de comprensió i una curiositat absoluta vers el capteniment humà. És la visió d’una nena, tot i que explicada des de l’edat adulta, cal tenir-ho en compte.
Aquesta família, inestable i excèntrica, corprèn el lector des del principi, sense necessitat de què les coses se’ns expliquin del tot o de què ens ensopeguem amb fets excessivament tràgics. Fins i tot les tragèdies evidents que se’ns mostren com ara, fins i tot, un crim perpetrat per una persona coneguda, esdevenen banalitats lligades a la inconsistència de l’ànima humana i, malgrat que la protagonista és relativament cruel, en moltes ocasions, i també molt lúcida gairebé sempre, tot sembla planer, superable, i forma part del procés vital indefugible. És aquest un llibre que sap greu acabar, que ens enfronta amb una literatura d’alta qualitat i que desvetlla l’interès per l’autora i la seva obra.
