La conversa del periodista Xavier Graset amb Carles Puigdemont i Marta Rovira era un dels plats forts de la Setmana del Llibre en Català. Tant Puigdemont com Rovira estrenen llibre en un moment que sembla un tret de sortida per a una nova cursa electoral que es preveu agitada. Puigdemont, des del seu despatx a Waterloo, va presentar els dos volums escrits amb el periodista Xevi Xirgo que formen part d’una única obra, M’explico i La lluita a l’exili (La Campana). Aquests dos títols volen cobrir la llacuna que hi havia en el gran panorama de narratives sobre el Procés, plural i divers, però mancat del relat d’un dels seus protagonistes més importants, el del President de la Generalitat. «Si encara no ho havia fet és perquè he volgut ser sempre molt prudent», va explicar Puigdemont a l’escenari central de la Setmana, situat al Moll de la Fusta.
«Es tracta d’un llibre de digestió lenta, que s’ha de llegir del principi al final i no es bo treure conclusions immediates», va demanar el President, segurament per defensar-se dels polítics d’Esquerra que en els darrers dies han qualificat els seus llibres com a un catàleg de retrets. M’explico, publicat abans de l’estiu, és un relat detallat de com va viure Puigdemont la seva activitat política des de la seva investidura fins la seva marxa a l’exili. Una etapa aquesta marcada per dos moments claus en els quals el llibre fa especial èmfasi: la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i la declaració de la República Catalana. El segon volum se centra en el paper de Puigdemont a Bèlgica: «la feina a l’exili costa molt d’explicar, estem lluny i no disposem de mitjans suficients per fer-ho», va confessar durant la connexió a la Setmana i va afegir que «aquest llibre és una mena de rendiment de comptes del que estem fent aquí».
Puigdemont va aprofitar l’oportunitat per reptar a l’Estat espanyol, en aquests dies en què s’espera concretar la taula de negociació, a explicar els motius que el van empènyer a actuar d’aquella manera els dies previs i posteriors a l’1 d’octubre: «Ens mereixem un “M’explico” per part de l’Estat, que tinguin el detall d’explicar què va passar per exemple amb el discurs del Cap d’Estat, el 3 d’octubre». A més, el líder de Junts va recordar que «si bé el sector independentista hem fet autocrítica, a l’altra part no els hem vist mai fer-ne».
Marta Rovira: «Tenim un sentiment de victòria respecte a l’1 d’octubre i tornarem a guanyar»
A la segona part de l’acte de la Setmana, Rovira va presentar el llibre que recentment ha publicat amb Oriol Junqueras, Tornarem a vèncer (Ara Llibres). Davant de la pregunta de Xavier Graset sobre si hi va haver una primera victòria, Rovira ho va tenir clar: «tenim un sentiment de victòria respecte a l’1 d’octubre i tornarem a guanyar». Segons la Secretària General d’Esquerra, «la tesi del llibre són dos grans reptes: el primer és que, per guanyar, hem de ser molts més dels que vam ser per tal de demostrar que podem superar el 50% dels vots en unes eleccions normals; el segon és que hem d’estar molt més preparats que a l’octubre de 2017».
Tornarem a vèncer és una mena de manual escrit a quatre mans pels dos màxims dirigents d’Esquerra, l’un a la presó i l’altra a l’exili, i que pretén explicar com arribar a la República Catalana: «l’objectiu és compartir les nostres reflexions, volem multiplicar el que vam fer bé i treballar el que vam fer malament», va dir Rovira, qui considera clau aprofitar «les lluites compartides entre catalans, perquè si estem al costat de les persones que lluiten contra la pobresa energètica, que lluiten pels lloguers dignes… podrem aprofitar aquestes lluites compartides per apropar-los el nostre projecte de República, que és la millor proposta de futur».
Rovira va reconèixer la tasca que està fent Puigdemont a nivell internacional, però va recordar també la diferència que hi ha entre els seus llibres: «jo no vull mirar les vivències personals del 2017, sinó mirar el passat amb projecció de futur». A més, la republicana va defensar el paper del seu partit a Madrid: «anirem a la taula de negociació sense renunciar a res, el referèndum és la millor sortida al que estem vivim», però va avisar també que «si no ens en sortim, caldrà un nou embat democràtic, caldrà posar de nou les urnes perquè la gent decideixi».
