Eduardo Suárez Fernández-Miranda. Sevilla
H.P. Lovecraft (Providence, 1890-1937) porta molt de temps entre nosaltres. Va ser l’escriptor barceloní Joan Perucho -del qual es compleix aquest 2020 el seu centenari- el primer a parlar de Lovecraft al nostre país. El 1954, durant el transcurs d’un viatge a França, va llegir una traducció del relat The color out of space publicat per l’editorial Présence du futur, que en aquell moment dirigia Louis Pauwels. La seva lectura li va causar tal impressió que va ser el germen del seu relat Amb la tècnica de Lovecraft. Segons recordava Carlos Pujol, aquesta narració contenia «un univers torbador, estranyíssim, que no és reflex immediat del viure, sinó que, com indica el seu títol, surt de la lectura (…). L’horror descrit com a presència abominable que no es fa visible, del qual només tenim testimonis esquius i inconcrets, “una cosa semblant a un corrent d’aire”, però “sòlid i opac” que sura sobre la realitat.» Aquestes paraules del poeta català molt bé podrien aplicar-se a tota l’obra del, així anomenat pels seus seguidors, Mestre de Providence. No obstant això, va ser Rafael Llopis qui, el 1969 amb l’edició del seu ja llegendari compendi Los mitos de Cthulhu, va donar a conèixer a Howard Phillis Lovecraft, un autor de culte en tots aquells llocs on ha estat publicat.
El còmic, amb el seu poder evocador i aquesta capacitat de submergir a tot lector en l’ambient que descriu, no podia deixar d’homenatjar un autor amb obres de terror còsmic i profund misteri que tenen un component visual tan poderós. Des de principi dels anys cinquanta, amb la publicació de Experiment…In Death, que recreava la narració Herbert West, reanimador, les narracions de Lovecraft no han deixat d’adaptar-se a la banda dissenyada. Recentment, Ediciones Oberón i Diábolo Ediciones han publicat dos llibres que tenen a Howard Phillips Lovecraft com a protagonista.
A Howard P. Lovecraft. El escritor de las tinieblas (Ediciones Oberón) es recrea els últims dotze anys de la vida de l’escriptor nord-americà. El guió d’Alex Nikolavitch, autor de Les dieux de Kirby, entre altres obres, ens introdueix en la misteriosa biografia de l’escriptor de Providence. Ho veiem el 1927 passejant pels carrers de Brooklyn (Nova York), o en una visita turística al Nova Orleans dels anys trenta; moments excepcionals en una vida de reclusió. Podem seguir a Lovecraft en el procés d’escriptura d’algunes de les seves obres més destacades, com El horror de Dunwich o El caso de Dexter Ward, una de les seves novel·les més misterioses, o reelaborant les obres d’altres escriptors que requerien els seus consells; Lovecraft va arribar a crear una taula d’honoraris per aquests serveis, els quals li reportaven més beneficis que els seus propis escrits.
Com va dir Borges, Lovecraft no només va ser capaç de generar successors, sinó que va crear als seus predecessors.
Howard P. Lovecraft. El escritor de las tinieblas té l’encert d’incloure fragments de l’extensa correspondència que Lovecraft va mantenir amb altres escriptors i admiradors de la seva obra -es diu que va arribar a escriure més de cent mil cartes-, entre ells Samuel Loveman o Robert I. Howard, creador de Conan i fundador del gènere heroic fantasy. Les il·lustracions, de gran poder de suggestió, estan realitzades per Gervasio Benítez i els seus col·laboradors, Lara Lee i Carlos Aon. Tots ells pertanyen a l’argentí Studio Haus, des d’on dirigeixen el segell La Productora, especialista en còmics.
Per la seva banda, Diábolo Ediciones presenta el llibre H.P. Lovecraft. Vida y obra ilustradas. Es tracta d’una petita encyclopédie il·lustrada amb més de cent epígrafs. El seu autor, Agustín Conde de Boeck, desenvolupa una visió introductòria i sistemàtica de la vida i l’obra del Solitari de Providence. És un llibre que pot ser molt útil tant per als que s’inicien en l’obra de Lovecraft, com per a aquells que la coneixen però volen revisitar-lo. A diferència d’altres llibres que s’han escrit sobre l’escriptor nord-americà, Conde de Boeck se centra en l’«evolució interna de l’obra de l’autor (de Providence)», ometent «els desenvolupaments posteriors que va tenir la seva mitologia tant entre els escriptors del Cercle i dels posteriors seguidors com en el si de la cultura de masses.» En aquest sentit és un llibre nou, ja que la seva tasca interpretativa es porta a terme des de la perspectiva de l’obra exclusivament lovecraftiana.
Els textos són complementats amb gran nombre d’il·lustracions de l’artista Hernán Conde de Boeck qui, amb una obra molt personal, ret homenatge als grans dibuixants que s’han ocupat de reflectir el pertorbador món d’H.P. Lovecraft, entre ells Tom Sullivan, Clark Ashton Smith o Richard Corben. En tots dos llibres, imatge i text conflueixen per donar vida a un escriptor que, com va dir Jorge Luis Borges, no només va ser capaç de generar successors, sinó que va crear als seus predecessors, els va aixecar de les seves tombes justificant-los, com en el cas del seu admirat Edgar Allan Poe.
